(A la notaria)
Personatges.-
NOTARI
J.P.
NOTARI.- Què desitja, senyor?
J.P..- Vinc a proclamar el DUI.
NOTARI.- Voldrà dir la DUI, la Declaració Unilateral d’Independència.
J.P.- No, el DUI, el Desbarat Universal d’Intel·ligència.
NOTARI.- Desbarat o Disbarat? No és el mateix. Els notaris necessitem tenir clar el significat de les paraules.
J.P.- Desbarat, ja li ho he dit. Un desbarat és una errada, una derrota...
NOTARI.- Sí, sí, ja ho sé. Quin és l’objectiu de la seva proclamació?
J.P.- Vull que vostè, com a notari, faci per escrit un certificat que doni fe que tots els homes i totes les dones del món tenim dret a ser intel·ligents.
NOTARI.- Però això ja se sap. No cal donar-ne fe.
J.P.- Sí que cal, perquè hi ha molts polítics i molts governants que no ho reconeixen.
NOTARI.- I com es diu, vostè?
J.P.- Jordi Pinyol.
NOTARI.- Em sona el seu nom. I com vol expressar oficialment aquest Desbarat?
J.P.- Que resti de manera nítida a tot arreu el Dret Universal a la Intel·ligència. Que tots els Estats del món, tots els Governs i totes les Institucions coneguin, reconeguin i respectin aquest Dret.
NOTARI.- Jo pensava que tots els coneixien i el respectaven.
J.P.- Només alguns, senyor Notari. Molts no l’apliquen, sinó que el persegueixen i el prohibeixen.
NOTARI.- D’acord, d’acord, seran mil-cinc-cents euros de taxa.
J.P.- Què diu? Taxa? Quina taxa?
NOTARI.- La taxa notarial. Si no paga la taxa, el document no tindrà validesa pública.
J.P.- Home, mil-cinc-cents euros són mil-cinc-cents euros!
NOTARI.- És el valor estipulat pel Ministeri Notarial.
J.P.- Ho entenc, però jo..., ara mateix...
NOTARI.- No es preocupi: torni un altre dia.
J.P.- Gràcies, senyor notari. Tornaré quan m’ho hagi pensat millor.
NOTARI.- Molt bé. Es nota que vostè és un home intel·ligent. Bona tarda.
J.P.- Bona tarda i bon dia i bona nit. Fins sempre. Adeu.
NOTARI.- Que ho passi bé. Adeu.
(J.P. surt del despatx, i el senyor NOTARI resta assegut a la seva butaca mentre encén un havà i somriu)
TELÓ