top of page
  • Writer's pictureJoan Guasp

L'oniricoteca


(A casa de U)

Personatges.-

O

U



O.- Ja soc aquí. Què vols? Què és el que passa?

U.- Entra. T’he de mostrar una cosa. He fet una oniricoteca.

O.- Una oniricoteca? Què és una oniricoteca?

U.- Ara ho veuràs. (Entren en una sala molt gran plena de prestatgeries) Què et sembla?

O.- Un magatzem. Un magatzem buit. Només que les parets estan folrades de prestatgeries.

U.- No és el que sembla. Totes les prestatgeries tenen la seva funció específica.

O.- Jo no veig res. Estan buides.

U.- Això és el que sembla, però contenen els meus somnis. Estan perfectament ordenats.

O.- Ordenades? De quina manera?

U.- Com si fossin llibres. Per temes. Per matèries. Per gèneres onírics.

O.- No fotis! Gèneres onírics? No sabia que els gèneres onírics existissin.

U.- I tant que existeixen! Hi ha els somnis de colors i els somnis en blanc i negre. Els somnis terrorífics i els de final feliç. Els...

O.- Un moment. Veig que les teves experiències oníriques tenen una gran varietat de matisos, i això em sembla molt enriquidor. Però d’on neixen aquests somnis? Qui els fabrica? Qui els fa possibles? Qui els crea? Tu mateix?

U.- No, de cap manera. Què més voldria jo que saber construir els meus somnis! Jo m’he de conformar a acceptar els que m’arriben ja fabricats. Si els fes jo, tots els meus somnis serien agradables, romàntics, enlluernadors i amb bons fins i bones sensacions. Però n’hi ha molts que són angoixants, horrorosos, feréstecs... Malauradament, no puc triar les meves realitats oníriques. Són tan capricioses que no les puc dominar.

O.- Aleshores, no entenc per què vols tenir una oniricoteca si abunden les males experiències oníriques.

U.- Ja t’ho he dit: per posar ordre a les meves fantasies involuntàries, a la meva espontaneïtat indomable i anàrquica. Considero que és una riquesa personal digna de ser preservada.

O.- No et sents desorientat amb aquesta oniricoteca tan diversa i desequilibrada?

U.- De cap manera! Gràcies a la meva extensa oniricoteca puc conviure amb les meves més grans fantasies lliures i revolucionàries. Gràcies a la meva oniricoteca tinc un projecte de vida més engrescador i alegre.

O.- M’entren ganes de construir-ne una a casa meva.

U.- Pensa a posar-hi molts prestatges, perquè aviat no hi cabran tots els teus somnis. Has de bastir un laberint de prestatgeries infinites. Això has de fer.

O.- Tu ho creus?

U.- No, ho somio.

O.- Gràcies, amic.

U.- De res.


(S’acomiaden)


TELÓ


Comments


bottom of page