(A casa de U)
Personatges.-
O
U
O.- Ja soc aquí. Què vols? Què és el que passa?
U.- Entra. T’he de mostrar una cosa. He fet una oniricoteca.
O.- Una oniricoteca? Què és una oniricoteca?
U.- Ara ho veuràs. (Entren en una sala molt gran plena de prestatgeries) Què et sembla?
O.- Un magatzem. Un magatzem buit. Només que les parets estan folrades de prestatgeries.
U.- No és el que sembla. Totes les prestatgeries tenen la seva funció específica.
O.- Jo no veig res. Estan buides.
U.- Això és el que sembla, però contenen els meus somnis. Estan perfectament ordenats.
O.- Ordenades? De quina manera?
U.- Com si fossin llibres. Per temes. Per matèries. Per gèneres onírics.
O.- No fotis! Gèneres onírics? No sabia que els gèneres onírics existissin.
U.- I tant que existeixen! Hi ha els somnis de colors i els somnis en blanc i negre. Els somnis terrorífics i els de final feliç. Els...
O.- Un moment. Veig que les teves experiències oníriques tenen una gran varietat de matisos, i això em sembla molt enriquidor. Però d’on neixen aquests somnis? Qui els fabrica? Qui els fa possibles? Qui els crea? Tu mateix?
U.- No, de cap manera. Què més voldria jo que saber construir els meus somnis! Jo m’he de conformar a acceptar els que m’arriben ja fabricats. Si els fes jo, tots els meus somnis serien agradables, romàntics, enlluernadors i amb bons fins i bones sensacions. Però n’hi ha molts que són angoixants, horrorosos, feréstecs... Malauradament, no puc triar les meves realitats oníriques. Són tan capricioses que no les puc dominar.
O.- Aleshores, no entenc per què vols tenir una oniricoteca si abunden les males experiències oníriques.
U.- Ja t’ho he dit: per posar ordre a les meves fantasies involuntàries, a la meva espontaneïtat indomable i anàrquica. Considero que és una riquesa personal digna de ser preservada.
O.- No et sents desorientat amb aquesta oniricoteca tan diversa i desequilibrada?
U.- De cap manera! Gràcies a la meva extensa oniricoteca puc conviure amb les meves més grans fantasies lliures i revolucionàries. Gràcies a la meva oniricoteca tinc un projecte de vida més engrescador i alegre.
O.- M’entren ganes de construir-ne una a casa meva.
U.- Pensa a posar-hi molts prestatges, perquè aviat no hi cabran tots els teus somnis. Has de bastir un laberint de prestatgeries infinites. Això has de fer.
O.- Tu ho creus?
U.- No, ho somio.
O.- Gràcies, amic.
U.- De res.
(S’acomiaden)
TELÓ