(Al mur d’un cementiri)
Personatges.-
CAP DE L’ESCAMOT
VÍCTIMA VOLUNTÀRIA
CAP.- (Engega el tret de gràcia a l’últim condemnat a mort, mort i estès a terra. S’amaga la pistola i es frega les mans) Ja està. Feina feta!
VÍCTIMA.- (Que arriba corrents) Ja soc aquí!
CAP.- I tu qui ets?
VÍCTIMA.- Vinc perquè m’afusellin.
CAP.- Avui t’havien d’afusellar? Avui?
VÍCTIMA.- Avui mateix. Aquest matí.
CAP.- Ja no hi ha ningú. L’escamot d’afusellament ja ha marxat.
VÍCTIMA.- I jo, què?
CAP.- Tu no hi eres. No hi havia ningú més. Han acabat el jornal.
VÍCTIMA.- El jornal? Però a mi no m’han afusellat.
CAP.- Haguessis vingut més prest.
VÍCTIMA.- No he pogut. Hi havia un embós molt gran a l’autopista i m’he endarrerit. No és culpa meva. He vingut aviat. De seguida que he pogut.
CAP.- Hauràs de tornar un altre dia.
VÍCTIMA.-És que avui m’anava molt bé. (Pausa) I vostè, que no em pot afusellar?
CAP.- Jo? Jo sol? No puc. No seria legal. Ho ha de fer un escamot d’afusellament oficial.
VÍCTIMA.- Però vostè és el cap.
CAP.- Jo només puc disparar el tret de gràcia, quan el mort ja és mort.
VÍCTIMA.- Quina llàstima que no ho pugui fer vostè. És que em fa molta peresa haver de tornar un altre dia.
CAP.- Ho comprenc. Però no té cap altre remei. Si vostè no ve no el podem afusellar.
VÍCTIMA.- Ho entenc. És lògic que sigui així. (Pausa) És que avui tots els semàfors estaven en vermell.
CAP.- Ja li he dit que ho sento.
VÍCTIMA.- No s’amoïni. Jo he fet tot el que he pogut.
CAP.- Qui no s’ha de preocupar és vostè. Quan torni, quedarà tot solucionat.
VÍCTIMA.- Sí, sí. Gràcies. (Pausa) Caram, és que fa tant de temps que estic en llista d’espera!
CAP.- Tranquil·litzi’s. N’hi ha molts com vostè.
VÍCTIMA.- Ja ho sé. Per això ho dic. Però si m’haguéssiu afusellat avui ja me n’hauria sortit. No m’agrada que ningú em passi davant. No és agradable.
CAP.- És cert. Torni la setmana que ve.
VÍCTIMA.- Així ho faré.
CAP.- I procuri no arribar tard, com avui.
VÍCTIMA.- Ho procuraré. Fins aviat.
CAP.- Fins aviat.
(Tots dos surten d’escena)
TELÓ