SOMTEMPS
Miquel Àngel Albis
Purpurina editorial, 2023
Miquel Àngel Albis ens presenta un primer recull de contes molt homogeni i sorprenent
Normalment els llibres de contes solen ser un recull d’històries sobre qüestions molt diverses, sense una unitat temàtica i de vegades utilitzant estratègies formals i estilístiques força diferents. D’aquesta manera, cada conte adopta una clara independència dins la mescladissa del volum general. En aquest cas ens trobam amb l’altra cara de la moneda: tots els contes giren entorn d’una unitat temàtica i, a més, el registre estilístic segueix el mateix patró al llarg de tot el llibre. A Somtemps (Purpurina editorial, 2023), tal com ens explicita el títol mateix, l’eix central del discurs narratiu es basa en aquest concepte: temps. Així, entre la por de perdre’l o l’evidència de restar a prop de la fi i la necessitat d’aconseguir-ne a qualsevol preu, els protagonistes d’aquests relats es veuen immersos en situacions surrealistes. Miquel Àngel Albis, que l’any 2020 ens presentava la seva primera novel·la, ara retorna amb aquest conjunt que, partint d’unes atmosferes del tot realistes i quotidianes, ens sorprèn amb uns tocs d’inventiva a mig camí de Calders i Kafka. A n’Andreu el persegueix el temps i no sap com alliberar-se d’ell; una parella ha de donar una notícia molt important mentre dinen en família; algú va de poble en poble per intentar comprar temps; un malalt terminal té clar que l’única cosa que el pot alliberar d’accelerar el procés de la malaltia és acomiadar el metge i començar a viure tan sols en el present. Els metges i les sales d’espera, així com la compra-venda de temps encara de forma il·legal i la presència d’algunes males noves que ens condueixen a reflexionar, esdevenen elements constants durant les històries d’aquest llibre. Miquel Àngel Albis, probablement deutor de la seva dedicació a les arts plàstiques, ens presenta unes descripcions dels espais i de les situacions força descriptiva, minuciosa, que posa l’atenció en els petits detalls i s’endinsa en la psicologia dels personatges. Es tracta d’una proposta narrativa on conflueixen de forma harmoniosa la més estricta realitat amb la necessitat de fabular.