'Ofert a les mans, el paradís crema'
Pol Guasch
Anagrama, 2024
Cap al final de la novel·la, es posa en boca d’un dels personatges principals aquesta explicació: «la cosa dels llibres bons és que saben recollir els esdeveniments sense narrar-los, que no cal que contin gaire cosa, si són bons, però que dir una veritat sense dir-la és molt difícil: els gestos, la manera de mirar-se, els pensaments sobtats, l’atmosfera dels llocs». De seguida es poden relacionar aquestes paraules amb l’autor del llibre, és a dir, que aquest és el model literari que segueix Pol Guasch (Tarragona, 1997), que ara ens presenta la seva segona novel·la: Ofert a les mans, el paradís crema (Anagrama, 2024). En efecte, al llarg de la història se’ns mostren partions dels itineraris vitals dels personatges, així com uns llocs que, lluny de ser descrits i disseccionats, funciones a mode de constructes conceptuals. Hi ha en Líton i la Rita, que s’emporten gairebé tot el protagonisme, a més de la Lena, en Fèlix, en René, les velles xafarderes i altres veus que ens arriben talment veus espectrals o reflexions secundàries. La Colònia i la ciutat, la mina i el bosc, el sanatori i la caserna..., assumeixen el paper d’escenografies temporals, paratges gairebé caducs, sotmesos per la sequera, que simplement esperen ser devorats pel foc. Pol Guasch ens va mostrant peces d’un collage que cal anar construint, parts de la història que es narren des de perspectives diferents i emprant recursos que tant poden ser la enumeració descriptiva com els diàlegs creuats, veus en primera, segona i tercera persona que van des del passat a l’encalç d’un futur que no sabem si serà un final definitiu o una possibilitat de nou principi. Els joves gaudeixen de l’amistat, del sexe, d’una llibertat sempre condicionada per l’ambient i les convencions. Els lligams topen amb la distància, amb la malaltia i la separació, i potser l’única esperança rau en el pas del temps, que esdevé devorador i expiatori però que sempre, com la vida mateixa, és capaç de regenerar-se. En definitiva, es tracta d’una novel·la que, més que explicar fil per randa una història i les seves conseqüències, ens empaita amb una mirada sempre poètica i un to polièdric.