'Quasi muts'
Josep M. Sala-Valldaura
Lleonard Muntaner, 2023
Aquest llibre de poesia fou mereixedor del Premi Pare Colom d’Inca
Per anar més enllà del fet poètic cal un procés de reflexió entorn del llenguatge. Per a elaborar un producte satisfactori, convé aconseguir uns bons ingredients. I sembla que, amb el pas del temps i l’ús de les noves generacions, la llengua ha anat perdent lluïssor, de forma que l’expressió s’ha anat simplificant a força de significats reduccionistes i generalitzacions empobridores. Ara tot són arbres i ocells, però podrien ser pins i alzines o xoriguers i mussols. A Quasi muts (Lleonard Muntaner, 2023), el poeta, assagista i traductor Josep M. Sala-Valldaura ja ens presenta un poema-preludi força eficaç a l’hora de plantejar aquesta problemàtica de la representació de la realitat per mitjà del conreu poètic. Amb la dicotomia aspiracions/impossibilitats, el poeta ens planteja d’entrada la dificultat de ser, d’intentar aprofundir, de romandre per ordenar el món a través del pensament, del llenguatge i de l’art. Pintura, arquitectura, filosofia, psicoanàlisi... ens condueixen, tanmateix, cap a un camí sense sortida o vers un territori vastíssim: «A l’encalç inabastable de». Els poemes ens porten per revolts insospitats i cicles quotidians, amb ecos i ressons de l’ofici de viure pavesià i de l’apunt instantani, anecdòtic, que pot suposar la simple contemplació d’una merla. A partir d’aquí, els poemes s’endinsen en l’exploració de les múltiples possibilitats del llenguatge. La creació i el món s’obren al miracle de la llum i al misteri de les paraules, sempre a recer de l’enigma i la revelació. Josep M. Sala-Valldaura, amb una poètica força analítica i reflexiva, probablement deutora del seu vessant més estudiós i del conreu de l’assaig, ens situa en l’àmbit de la metapoesia, ens apropa a les escletxes del metallenguatge amb poemes com ara Les veus, De la realitat al llenguatge, Zoolingüística, Recambres, El llenguatge construeix l’oblit... El poeta ens diu, conscient d’aquesta degradació lingüística, que «En els estimballs del temps moren tot de paraules». Ell, malgrat tot, segueix amb la seva comesa vital i lírica, aquesta tasca de desentranyar el sentit de la realitat fent servir uns poemes a mig camí de la filosofia i el culturalisme.