L'illa està sobrepoblada. Té 1.873.569 habitants, dels quals només un 12% són mallorquins. Un 34% són peninsulars, un 15% són alemanys, un 31% són sud-americans i la resta són estrangers d'altres països. El desastre mediambiental i paisatgístic de l'illa ha fet que ja no vengui més turisme ni a Mallorca ni a la resta de les Illes Balears, que gairebé arriben als 2'5 milions d'habitants. Fa uns anys, després de l'esclat de la darrera bombolla de construcció, els mallorquins més adinerats varen vendre les seves cases per un preu irrisori i varen partir a viure al nord d'Espanya o a altres països d'Europa. Els pocs rics que han decidit quedar a Mallorca, s'han construït unes urbanitzacions amb un servei de seguretat privada que vigila que no s'hi coli cap persona indesitjada. El grup reduït de milionaris no es vol relacionar amb la resta de ciutadans, perquè els consideren esbojarradament inferiors, gairebé uns leprosos.
Encara que s'han fet unes autopistes noves, de Pollença a Santanyí i d'Andratx a Capdepera, cada dia hi ha embussos, perquè hi ha més cotxes que cases. La pressió humana ha col·lapsat la Seguretat Social i l'escola pública. El Govern autonòmic no té doblers per a construir nous hospitals ni noves escoles i instituts. Però sí que va tenir doblers per a finançar els plans de segregació lingüística que es van aplicar durant dues dècades, fins que el nombre d'alumnes que volien ser escolaritzats en català era tan reduït que es va decidir crear una única línia en castellà. Avui el català ni tan sols és una assignatura obligatòria a les escoles. Just hi ha una assignatura optativa que es diu mallorquín que la poden escollir aquells que no volen fer religió.
A l'àmbit polític, el PP ha perdut tota la credibilitat i ha quedat desbancat del poder. Ni tan sols pot sumar majoria absoluta amb el PSOE. Els partits mallorquinistes han desaparegut i el nou Gobierno de las Islas Baleares està format per VOX i Liberales por España, els quals han privatitzat la sanitat i l'educació. El transport públic s'ha encarit desmesuradament, afavorint així l'ús del vehicle privat. Han eliminat definitivament el català dels centres educatius i de l'administració pública. Ja no és un requisit, ni tan sols un mèrit, tenir un B1 o B2 de català. IB3 va desaparèixer fa quinze anys i la festa de l'Estendard, la festa nacional més antiga d'Europa, ja no se celebra. La diada de Mallorca s'ha passat a dia 12 de setembre. Els consells insulars s'han dissolt. Ara l'administració central de Madrid té moltes més competències sobre aquesta província espanyola.
Fa molts d'anys que la família reial espanyola ja no ve a estiuejar a Mallorca. Marivent ha quedat abandonat i la reina Elionor ha traslladat la seva residència vacacional a Santiago de Compostel·la, on no fa tanta calor. Aquí els estius són insuportables. L'estiu dura mig any, del maig a l'octubre. Els mesos més calorosos, juliol i agost, arribam a 49 graus a l'ombra i no baixam dels 30 graus a la nit. La mar bull. Hi ha dies en què, a les platges, hi apareixen surant centenars de peixos morts que no s'han pogut adaptar a les elevades temperatures. La mar s'han convertit en una olla en ebullició plena de microplàstics i peixos morts. La mar put. Ja ningú vol anar a es Caló des moro. Els turistes varen deixar de fer-li fotos fa anys. Allò que veien, ja no era mostrador.
L'aigua que surt de l'aixeta és pudent i salada. El Gorg Blau ha quedat sec i no s'ha tornat a omplir. Hi ha sequera a tota l'illa i les terres de l'interior, que fa anys que no es cultiven, estan començant a desertitzar-se. L'aigua potable i embotellada ha de venir de la península perquè les nostres fonts, pous i cisternes ja no amollen ni una gota. La gent ha hagut de deixar morir els seus jardins i horts perquè els ajuntaments han hagut de tallar l'aigua i deixar-la només per a l’ús exclusiu humà.
Les depuradores i incineradores no donen l'abast i molts dels residus que produïm es tiren a la mar indiscriminadament. Els ecologistes s'han rendit, s'han cansat de lluitar i de manifestar-se, perquè, tanmateix, no ningú no els escoltava. Fa mig segle que patim les conseqüències del canvi climàtic, però les darreres dècades han devastat l'ecosistema de les Illes: més sequera, més incendis, desforestació i una gran contaminació de l'aire. Els rajos ultraviolats han disparat els casos de càncers de pell i mutacions dermatològiques. Els moscards que han arribat a les Balears han transmès la malària i n'han triplicat els casos. El ferreret s'ha extingit i els darrers anys les plagues de mosques, rates i cuca molles s'han multiplicat i ara corren lliurement per les cases i carrers.
L'agricultura i la ramaderia fa molts anys que es van abandonar definitivament i ja ningú no s'hi dedica. Ens hem quedat sense producte local, ja no tenim res per exportar. Tots els productes alimentaris venen de fora. Ens hem tornat dependents, pobres i submisos. Depenem totalment de Madrid i de l'almoina que ens dona la Unió Europea per no deixar-nos morir de fam. El turisme, que en un principi ens va enriquir, ara ens ha empobrit. Va ser un gran error apostar-ho tot al monocultiu del turisme de masses i deixar morir els altres sectors econòmics. Ens hem tornat la comunitat autònoma més pobra d'Espanya. El nostre PIB és inferior a Múrcia i Extremadura. Per consegüent, la delinqüència ha augmentat notòriament.
També som la comunitat autònoma amb més fracàs escolar. El sistema educatiu s'ha devaluat completament: les assignatures ni s'aproven ni se suspenen, el temari que es dona és molt reduït, no es posen deures i ja no s'ensenya. L'escola i els instituts s'han convertit en una guarderia per a nins maleducats i sense valors. El problema d'accés a l'habitatge no ha deixat d'augmentar i els joves no es poden independitzar fins que els pares s'han mort. A més, la globalització, les grans superfícies i Amazon han acabat amb el petit comerç i els negocis familiars.
El català, que un dia va ser la llengua pròpia de les Illes Balears i que durant quaranta anys va gaudir d'una relativa normalització lingüística, ara és gairebé inexistent. El català ha arribat a ser una llengua estrangera al seu territori. Els peninsulars no el parlen, els immigrants tampoc i molts de mallorquins han renunciat a parlar-lo i a transmetre'l als seus fills i nets perquè, tanmateix, ha tornat una llengua inútil. L'han feta tornar una llengua inútil i prescindible. No s'ensenya a l'escola, no és un requisit per accedir a una plaça pública de feina ni tampoc se'n fomenta l'ús entre la ciutadania i al món de l'oci. Ja no tenim ni televisió ni música en català. Els artistes locals ja no produeixen res en la seva llengua, perquè el Govern fa molt de temps que va deixar de donar ajuts. La cultura mallorquina ha quedat fossilitzada. Només és un record en la memòria d'aquells que un dia en varen formar part. Mallorca ha perdut la seva llengua, cultura i identitat. I els mallorquins hem quedat reduïts a un petit grup d'indígenes insignificants i ignorats que està a punt de desaparèixer definitivament.
Tranquil·litat! Per sort, no som a l'any 2057, sinó al 2024 i, per tant, encara tenim marge per canviar futurs escenaris tan obscurs i catastrofistes com aquest. Però ens hem de posar les piles, perquè les dades no són gaire positives.
Segons l'Institut Nacional d'Estadística, només 33'7% dels illencs té el català com a llengua materna, mentre que tan sols el 27'3% el parla sempre amb la família. És a dir, en termes absoluts, un 6'4% ja ha renunciat a parlar-lo, però pel que fa al total de la població catalanoparlant les dades són encara més preocupants perquè un 19'2% ha deixat de parlar la seva llengua materna amb la família.
Un article de l'Ara Balears indica que el 50% de la població de les Illes són estrangers. Només un de cada sis municipis té més de la meitat de la població que és autòctona. Des del 2001 la població del nostre territori ha augmentat en 340.000 habitants. Les Balears són la comunitat autònoma de l'Estat espanyol que més creix demogràficament i que més immigració rep. Aquestes dades són alarmants, perquè les quatre petites illes que componen el nostre territori no poden suportar tanta pressió humana. A més, dels impactes mediambientals que això comporta, també causa un impacte calamitós tant en la llengua com en la identitat d'aquesta terra.
Realment algú creu que tota aquesta gent que ve de fora, de la qual la majoria són sud-americans i ja tenen el castellà de per mà, triarà el català com a llengua d'escolarització? Per desgràcia molt poca gent farà l’esforç d’aprendre el català com a llengua d’acollida si, tanmateix, el castellà els resulta més fàcil d’aprendre i més útil per a la vida laboral i pública. L'actual Govern pretén destinar 60 milions d'euros a la segregació lingüística. No seria millor invertir aquesta milionada a construir més centres educatius, contractar més personal docent i millorar la qualitat de l'ensenyament? Doncs pareix que no. Es veu que el PP de Marga Prohens i el seu aliat VOX consideren que és més necessari separar els infants per raons de llengua. Això només perjudicarà els mallorquins que som catalanoparlants, perquè, si tots els nouvinguts no aprenen el català a l'escola, on l'aprendran? Enlloc.
Els mallorquins no tendrem dret a expressar-nos en la nostra llengua a ca nostra perquè els centenars de milers d'immigrants ens faran girar la llengua perquè, tanmateix, no ens entendran. I la llavor d'aquest greu problema de cohesió social vendrà de l'educació. No seria molt més coherent que el sistema educatiu ensenyàs les dues llengües garantint-ne l'aprenentatge a tota la població? El català hauria de ser present en, com a mínim, el 50% de les assignatures, per no dir el 80%. D'aquesta manera tots els joves sortirien amb les dues llengües i ja després podrien elegir quina empraran. En això consisteix vertaderament la llibertat lingüística i no la demagògia barata que ens intenten imposar la dreta i l'extrema dreta.
Les obsessives quimeres lingüicides de VOX volen dur la nostra llengua a un camí de no retorn. Ara aquest partit pretén que les escoles facin les comunicacions en castellà, quan el català, d'ençà que tenim Estatut d'Autonomia, ha estat sempre la llengua vehicular de l'escola pública. A més, després de la desaparició de l’Oficina de Defensa de Drets Lingüístics i l’Oficina d’Anticorrupció, la formació ultra exigeix al Govern actual un finançament de 750.000 euros per a la creació d'una Oficina de Garantía de Libertad Lingüística que pretén imposar el castellà al Govern, als ajuntaments i a la UIB. La seva excusa és "protegir el castellà". Però de veritat creuen que el castellà, una llengua parlada per 493 milions de persones arreu del món, necessita cap protecció? Un dels pocs llocs on es parla català és a les Illes Balears. Així doncs, deixau el nostre espai lingüístic tranquil i no sigueu tan egoistes i tan colonialistes! No en vàreu tenir prou amb Amèrica?
A més, els Premis Ciutats de Palma a partir d'enguany es faran tant en català com en castellà. Aquests premis literaris es varen crear el 1955 i des del 1979 tenen per objectiu fomentar l'ús de la creació literària en català. Però es veu que el castellà s'ha d'infiltrar fins i tot aquí. No té ja el castellà premis literaris propis en l'àmbit nacional com el Premio Cervantes o el Premio Planeta, on només es poden presentar obres en la seva lengua nacional? Doncs, per què han de voler venir a sembrar la seva maleïda llavoreta a uns premis amb molt menys pressupost? Una altra ofensiva es donà amb l'intent de llevar la Fira del Llibre en Català de Menorca. Quants d'atacs més hem de permetre per reaccionar?
És evident que el Govern actual permet que es trepitgin i vulnerin els drets lingüístics dels mallorquins, a més de la violació de l'Estatut d'Autonomia i la Llei de Normalització Lingüística, la qual dicta que la llengua pròpia i històrica de les Illes Balears és el català i que, per tant, és un deure de l'administració pública destinar totes les polítiques necessàries a la protecció i foment de la nostra llengua. PP i VOX fan just el contrari, arraconen, marginen i menyspreen no només la nostra llengua, sinó també els seus parlants. D’altra banda, és ben segur que encara hi ha gent del PP que conserva el seny i la moderació. Aquest partit té molts de votants i militants, que ja es varen estirar els cabells amb el mandat de Bauzá i ara ho tornen a fer amb la deriva de Prohens. És evident, però, que aquesta traïció al nostre poble no quedarà impune. Marga Prohens serà castigada a les urnes per haver-se deixat segrestar per la formació d’extrema dreta.
Ningú vol que Mallorca acabi en un escenari tan trist i desesperançador com el de 2057. Per sort, encara hi som a temps. Per millorar el futur de la nostra illa necessitam tenir ben clars quins són els nostres objectius i prioritats. Però hem de començar per pujar-nos l’autoestima com a poble i com a país. Ens ho hem de creure. Hem de creure que podem passar de la utopia a la realitat. És necessària la conscienciació i mobilització dels mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterencs per exigir el que volem i el que ens mereixem:
1. Partits sobiranistes forts que defensin els nostres interessos tant aquí com a Madrid.
2. Aconseguir major autonomia fiscal, política i migratòria.
3. Exigir un règim fiscal especial com el del País Basc i Navarra.
4. Regular el control de ports i aeroports per evitar l'entrada massiva d'avions i creuers que saturen les Illes durant la temporada turística.
5. Regular l'entrada de la immigració i l'impacte de la pressió humana.
6. Establir més zones costaneres protegides i impedir-hi la seva construcció.
7. Protegir la posidònia, les espècies endèmiques de les Balears i controlar les poblacions d'espècies invasores.
8. Regular els preus dels lloguers fomentant l'emancipació dels menors de 30 anys.
9. Duplicar el pressupost destinat a Educació: reduir ràtios i contractar més personal docent.
10. Blindar la llengua catalana a tots els àmbits de l'administració pública: sanitat, educació, policia local, etc. i fomentar-ne l'ús a l'àmbit de la justícia.
11. Potenciar i finançar la cultura i l'oci en català (música, teatre, cinema, fires de llibre, etc.)
12. Lluitar per l'oficialitat del català a la Unió Europea.
13. Potenciar i donar ajuts al petit comerç fomentant així el producte local.
14. Diversificar l'economia de les Illes: acabar amb el monocultiu del turisme de masses i recuperar la indústria, l'agricultura i la ramaderia.
15. Fomentar i finançar les energies renovables, especialment l'energia solar.
16. Finançar el transport públic gratuït i augmentar la freqüència de trens i autobusos, si cal.
17. Reduir les llistes d'espera de la Seguretat Social i augmentar el personal sanitari.
18. Lluitar contra la violència de gènere i contra els atacs al col·lectiu LGTB.
19. Lluitar contra la pobresa i la precarietat laboral.
20. Lluitar contra els efectes canvi climàtic prenent mesures contundents i efectives: reducció de les emissions de CO2, plantació d’arbres a les ciutats, etc.
Per una Mallorca verda, sobiranista i en català!