top of page
  • Writer's picturePere Carbonell Vidal

Mallorquins! Defensem les Illes! Defensem ca nostra!

"L'illa de les mil cares, terra de gegants i de pirates, desitjada per tanta gent que les seves roques i els seus arbres temen que arribi un dia que ja no sàpiguen de qui són. Mallorca, l'illa estimada de la Mediterrània, que sura damunt la mar aguantada per columnes que, diuen, arribaran a esbucar-se i tot desapareixerà..."


Aquesta frase no és meva, és de Maria Antònia Oliver (1946 - 2022), una gran escriptora mallorquina que, per desgràcia, enguany ens ha deixat. Així comença el primer paràgraf de "Les Illes", un llibre que va escriure l'any 1978, patrocinat per La Caixa i acompanyat de les imatges de Toni Catany. Maldament ja fa quaranta-quatre anys de la publicació d'aquesta obra tan representativa i descriptiva de la nostra terra, cultura, arrels i comunitat, en definitiva, de ca nostra, és necessari, ara més que mai, que els mallorquins recordem com eren les Balears fa unes dècades i, sobretot, ser conscients dels profunds canvis estructurals, econòmics, ecològics, demogràfics i socials que ha patit l'illa durant el darrer mig segle. És una qüestió d'identitat col·lectiva llegir aquest llibre. Malauradament, al segle XXI, en ple apogeu de la globalització, moltes cultures estan desapareixent i la nostra, si no feim res per evitar-ho, no en serà una excepció.

No som un defensor de la turismofòbia, de fet, no crec que aquest terme estigui ben emprat, ni tan sols que existeixi, però el que no podem negar és que gran part dels nostres problemes actuals són deguts al turisme, al turisme de masses, al turisme d'excessos i sense control ni restriccions. Però abans de començar a esmolar la destral, anem a fer un breu repàs de la història del turisme a les Illes Balears.

El turisme, tal com el coneixem avui en dia, neix mitjans del segle XIX amb la industrialització. L'any 1841 Thomas Cook va organitzar el primer viatge turístic de la història. Anys després, fundà la primera agència turística, la qual va fer fallida el setembre del 2019. Antigament, el turisme era una activitat exclusiva de l'aristocràcia i l'alta burgesia, era un luxe que només les famílies riques es podien permetre. Però a la segona meitat del segle XX es va popularitzar entre la classe mitjana. Aquí és quan comença el turisme de masses. Actualment, el turisme s'ha convertit en una activitat d'oci més, a l'abast de tota la població.


Aquí, a les Illes Balears, el primer nostre primer turista fou l'arxiduc Lluís Salvador (1847-1915), un gran viatger que trepitjà molts països d’Europa. L'arxiduc no va poder abstenir-se de visitar les nostres illes, i d'ençà que hi posà el peu, quedà enamorat del paisatge illenc. Tant és així que comprà moltes finques a Valldemossa i Deià. Fins i tot, creà el Camí de l'Arxiduc, ruta coneguda per qualsevol excursionista. L'arxiduc Lluís Salvador fou el pioner del turisme a Mallorca, qui va projectar les Illes a Europa. A part d'ell, també rebérem altres personalitats com George Sand, Chopin o Santiago Rusiñol, entre d'altres. Molts d'ells residiren a Mallorca una temporada i, tant els va marcar l'experiència de viure aquí que, fins i tot, escriviren llibres sobre la nostra illa. “Die Balearen”, “Un hivern a Mallorca” i “La isla de la calma”, en són alguns exemples.


Fins al segle XIX el turisme a Balears era una cosa excepcional, aïllada. Però a principis del segle XX es començà a promoure com una activitat econòmica més. El 1905 es crea la Sociedad del Fomento del Turismo i paral·lelament es van creant els primers hotels dedicats al turisme: el Gran Hotel (1903), Hotel Victoria (1911), Hotel Mediterraneo (1925) i Hotel Formentor (1925) entre d'altres. L'any 1936, amb l'arribada de la guerra civil, es produeix un tall en el desenvolupament turístic, un tall que durarà durant tota la postguerra, fins a l'inici dels seixanta.


L'any 1959 amb el Pla d'Estabilització, Franco abandona l'intent d'autarquia i l'aïllament econòmic s'acaba; Espanya s'obri al món. Amb el "boom" turístic dels anys seixanta hi va haver un canvi de model econòmic conegut com el "desarrollismo económico", un creixement i desenvolupament econòmic notori a causa de l'obertura al turisme. A moltes zones costaneres es varen començar a construir grans blocs d'hotels, apartaments i residències vacacionals. Ciutats com Marbella, Benidorm i Màlaga van créixer exponencialment degut al turisme. Les grans cadenes hoteleres varen començar a construir centenars d'hotels que acolliren centenars de milers de turistes. I així, any rere any, estiu rere estiu, Espanya es va convertir en un dels destins predilectes del turisme europeu. Les Illes Balears no en varen ser una excepció, de fet, en foren grans impulsors.

Fins a mitjan segle XX la Mallorca preturística era coneguda com "la isla de la calma", tal com la va batejar Rusiñol. Però als anys cinquanta comença la industrialització a l'illa i, tot seguit, als anys seixanta es produeix un canvi radical en el model econòmic. La indústria turística (una activitat econòmica impulsada pels interessos de les grans cadenes hoteleres i pel Govern de l'Estat espanyol, que recordem que encara en aquell moment era una dictadura i, per tant, la ciutadania no tenia el dret de decidir sobre models econòmics ni planificacions urbanístiques), substituirà l'economia local, basada principalment en l'agricultura i el sector primari, pel turisme i la construcció massiva i descontrolada d’apartaments i hotels. El "boom" turístic no només va capgirar l'economia mallorquina, sinó que també ha canviat (i està canviant) la nostra cultura, societat i identitat com a poble, la nostra manera de ser, de comunicar-nos i relacionar-nos. Així doncs, la realitat de Mallorca s'ha vist sacsejada de dalt a baix, en tots els seus àmbits: economia, societat, cultura, política, sociolingüística, demografia, ecologia, etc.

L'any 1960 s'inaugura l'aeroport de Son Sant Joan, el qual els primers anys de funcionament tenia com a objectiu rebre un milió de turistes anuals. Aquesta xifra es va veure superada ben aviat. L'any 1990 a Balears ja rebíem 6'5 milions de turistes; el 2000 en rebérem 10'4 milions; el 2007, 16'3 milions; el 2014, 19'8 milions; i el 2019, 27 milions. VINT-I-SET MILIONS DE TURISTES! En un sol any. Aquestes xifres reflecteixen el creixement exponencial del turisme a les darreres dècades, sobretot, als últims anys, on el nombre de visitants ha arribat a unes xifres exorbitants. Si seguim així, no ens hauríem d'estranyar si el 2030 arribam a rebre 50 milions de turistes o el 2050 arribam als 100 milions. El capitalisme no té límits.


Espanya és el tercer país del món que rep més turistes, després de França i els Estats Units. L'any 2019 Espanya va rebre 83'7 milions de turistes i d'aquest total Balears en rebé 27 milions, el 32'6%. És a dir, que només la nostra comunitat autònoma, molt més petita en superfície (km²) que d'altres, va rebre una tercera part dels turistes de l'Estat espanyol. Dels visitants que reben les Illes, Mallorca n'acull el 72'2%, Menorca, el 8'7%, i les Pitiüses, el 19'1%. És a dir, que la nostra illa acull gairebé tres quartes parts del turisme balear i una quarta part del turisme estatal, el 24%.

Referent a la nacionalitat dels turistes, el 30'4% són espanyols, el 26'4% són alemanys i el 20'6% són anglesos. La resta són italians, francesos, suïssos, holandesos i d'altres països europeus. Referent al transport que empren per venir a visitar-nos, 20'64 milions arriben a les Illes en avió, 3'66 arriben per via marítima i 2'66 són creueristes. Per tant, la font principal d'acollida de turistes és l'aeroport, especialment el de Son Sant Joan, un aeroport que està sent exageradament saturat, arribant a rebre alguns caps de setmana d'aquest estiu l'alarmant xifra de mil vols diaris. És a dir, que cada minut aterra un nou avió carregat de turistes. Clar que sí! Abundància! A les agències de viatges i les companyies aèries no els interessa mirar qui entra ni qui surt de l'illa, ni si és beneficiós o no per a nosaltres, els residents. Simplement miren la quantitat. Per a ells els turistes són un número, ingressos per a la seva empresa, i com més, millor. La resta els hi és igual.

Tornant dos paràgrafs enrere, l'any 2019, el darrer any abans de la pandèmia, vàrem batre rècords amb l'arribada de vint-i-set milions de turistes. Enguany, el 2022, l'any de la recuperació de la normalitat, hem tornat a batre rècords! Sí, senyor! Cada any ens superam. Això pel creixement econòmic és fantàstic, ningú ho pot negar. La població activa augmenta, l'atur disminueix i el PIB puja, l'economia creix… i tots contents. Però, a la realitat les coses no són tan fàcils, sinó que són molt més complexes. Com així enguany, quan hi havia més oferta de treball que cap altre any, faltaven mans? Per què no han volgut venir els treballadors peninsulars que venen cada any durant la temporada turística? Què està passant? La resposta és perquè aquestes persones, tot i tenir una oferta laboral, no es poden permetre venir a viure sis mesos a les Illes, precisament, perquè no s’han pogut permetre pagar els lloguers, que cada vegada són més i més elevats. I encara que guanyassin una mensualitat, com qualsevol treballador, no els ha compensat venir a treballar aquí. Per tant, que no ens enganyin i que no ens diguin que hi ha tanta feina que ja no hi ha gent com per a cobrir les places de treball. Això no és una mostra del creixement econòmic, sinó que és una mostra de l'encariment dels habitatges i del lloguer de les Balears. Ja en parlarem més endavant.

Seria ingenu negar la cabdal importància del turisme a les Illes Balears i seria un suïcidi erradicar-lo, però sabeu aquella frase que diu: "Entre poc i massa, la mesura passa"? Idò això mateix està passant, però no ve d'ara, sinó que ja fa anys que estem desbordant les Illes. Macià Blàzquez, professor de Geografia del Turisme de la UIB, ho resumeix molt bé amb aquesta frase: “Hem passat de viure del turisme, a malviure del turisme, a veure’ns cada vegada més sotmesos”. És innegable que el turisme tant a nivell balear com a nivell estatal, va suposar un gran creixement econòmic i una millora del nivell de vida de les famílies, i, evidentment, el desenvolupament de la indústria turística va lligat al creixement econòmic, sobretot, aquí a les Illes, però el problema és que als anys seixanta vàrem obrir la Capsa de Pandora i ara ja no la podem tancar o, millor dit, no la volem tancar. I ara és quan ja estan sortint els pitjors monstres d'aquesta capsa... Però quins són aquests monstres que amenacen ca nostra?

1) La saturació i pressió demogràfica: Aquest és el símbol més evident de l'exponencial creixement de la indústria turística. Tots tenim ulls com per poder observar que a Mallorca cada estiu hi ha més gent, més cotxes, més embussos a les autovies i una circulació cada vegada més lenta i difícil. Les empreses de cotxes de lloguer s'estan fent d'or en perjudici de l’illa, els seus ecosistemes i de nosaltres, els mallorquins. Tenim una major saturació de les autopistes i carreteres i un progressiu deteriorament del medi ambient. Per què s'ha allargat, doncs, l'autopista de Llucmajor a Campos, malgrat la forta oposició dels grups i associacions ecologistes? La resposta és senzilla: per posar-hi més cotxes i rebre més turistes, ergo, per continuar enriquint les empreses de lloguer de cotxes i les companyies aèries. Tothom té ulls, però no tothom té vista com per veure això.


Aquesta saturació no només es dona a les carreteres, autopistes i vies de cintura, sinó que també és present a tots els indrets de l'illa. A les platges que, disculpau-me l'expressió, però ja fan oi. No cal descriure les imatges de segons quines platges que un temps eren verges i ara s'han convertit en una atracció turística per als estrangers. Platges com Cala Llombards, s'Almonia i, sobretot, es Caló des moro, estan infestades de "guiris" que fan una peregrinació cap al que se suposa que és el major monument natural de Mallorca. Saturació als mercats locals, com el mercat de Santanyí, que l'Ajuntament tant patrocina, i on els residents s'han d'obrir pas a colzades per avançar entre tanta turbamulta, o bé se n'afluixen de sortir de casa aquell matí de mercat. Més gent a les botigues i supermercats, on, per fer la compra i pagar-la, has de fer cues quilomètriques. El col·lapse als pobles i ciutats també es nota l'augment demogràfic d'aquesta temporada turística que mai no acaba. Sobretot, és molt exagerada la invasió turística a Palma, quan cada dia els creuers descarreguen milers de turistes que col·lapsen tots els passejos i carrers del centre històric de la ciutat. No es pot ni caminar tranquil·lament per la plaça d'Espanya, ni pel carrer de Sant Miquel, que pareix una torrentada de gent anònima fent fotografies a tot allò que veuen, mentre caminen amb una parsimònia desesperant, obstaculitzant el pas tots els palmesans.

Aquests són només alguns exemples del desbordant col·lapse de l'illa, un col·lapse que està desganant als mallorquins, una saturació que ningú no desitja, però que s'està produint i que cada any va a pitjor. Aquests problemes resumits a estadístiques mostren com en temporada no turística, la població de les Illes Balears és d’1.100.000 habitants. En plena temporada turística, el mes d’agost, sobrepassen els dos milions de turistes. Per tant, arribam a duplicar la població normal del territori, abarrotant de manera exagerada cada un dels espais de les Illes. "Com més serem, més riurem" no es pot aplicar en aquest context. En aquest cas seria, "com més serem, ens carregarem l’illa". Ningú no es mereix viure així a ca seva.


2) La contaminació i el deteriorament del medi ambient: Un dels preus més alts que han de pagar les Illes pel fet de rebre tanta gent és la contaminació que ens deixa la indústria turística i el consegüent deteriorament del territori per part dels visitants. Imatges de platges que fan pena, l'aigua de la mar que fa escarrufa, no pel pixum dels banyistes, que, al cap i a la fi, es dissol amb l'aigua marina, sinó de l'oli i tota la porqueria que deixen els iots i altres embarcacions, siguin estrangeres, espanyoles o autòctones. També tenim un gran deteriorament ecològic per culpa de la incansable construcció de nous hotels, apartaments i complexos turístics per donar cabuda a més i més gent. A més de l'allargament de l'autopista, de la qual ja hem parlat abans. Margalida Ramis, física i portaveu del GOB, diu: "Les Illes són un territori fràgil i limitat i hem d'assumir que aquests límits impliquen també uns límits per a l'activitat turística".

Perdonau si no som políticament correcte, però s'ha de ser molt beneit, ignorant o corrupte com per saber aquesta informació i tolerar-ho com si fos una cosa normal i acceptable: Dia 9 de maig del 2022 el diari Ara Balears va publicar un article que es titulava així: "El creuer més gran del món torna a les Illes: contamina més per dia que tots els cotxes de Palma junts". I continua així: "El Wonder of the Sea, ha tornat a Palma després d'haver-ho fet per primera vegada dijous de la setmana passada. És un vaixell amb 7.000 places per a turistes i 3.000 més de tripulació". Enhorabona, creueristes! Tornam a batre rècords! Moltes gràcies. L'any qui ve tornau, però aquesta vegada veniu amb dos mega creuers i el doble de turistes. No fa res si el canvi climàtic és cada vegada més exageradament perillós, no passa res si el món s'està acabant, ja que hi som, què més és contaminar un "poquet" més? Després no ens ha d'estranyar que sorgeixin campanyes com "Ciutat és de qui l'habita, no de qui la visita". Ningú pot titllar de turismofòbia el fet de defensar els seus drets com a resident.

Deu mil persones baixant de cop i volta del mega creuer més gran del món, a punt d'endinsar-se com pollastres sense cap pels carrers i carrerons de Palma. Una pel·lícula de terror és el que viuen els habitants de la ciutat que, durant aquesta invasió turística, no tenen oportunitat d'anar a estiuejar a segones residències. I per acabar-ho d'adobar, en lloc de ser nosaltres qui els donam el "souvenir", mirau si són esplèndids que el "souvenir" ens el deixen ells: una quantitat tan generosa de contaminació com la de tots els cotxes de la ciutat, que recordem que té 410.000 habitants, no com el mega creuer que en té 10.000. Per tant, què contamina més: un resident o un turista?

3) Exhauriment dels recursos: Cada any passa el mateix, però enguany la situació ja és intolerable. Mallorca és una illa petita i té uns recursos limitats, no obstant això, pareix que les companyies aèries, cadenes hoteleres i el Govern central i autonòmic no ho tenen en compte o, simplement, ho saben, però els hi és igual. Les reserves naturals d'aigua com el Gorg Blau i les depuradores no donen per més. Un turista consumeix tres vegades més aigua que un resident. Aquest estiu hem tengut problemes greus amb l'aigua, fins i tot, hi ha hagut diversos pobles com Campos, que s'han vist obligats a tallar el subministrament d'aigua corrent durant unes hores del dia o, limitar-ne el consum, veient-se obligats a deixar morir els seus jardins per no poder-los regar en plena sequera. A n'Es Llombards i a Santanyí, maldament no era oficial, també hi hagueren misteriosos moments de tall d'aigua en alguns domicilis.


Dia 15 d'agost el GOIB va publicar un vergonyós anunci demanant als residents de les Illes Balears que estalviàssim aigua en plena temporada turística, amb l'excusa que l'aigua és un bé escàs. Evidentment que l'aigua (potable) és un bé escàs i que cal que tots ens hi mirem per tal de no tudar-la, però també és un bé de primera necessitat i el que no pot fer un govern, sigui del color que sigui, és demanar als seus ciutadans que estalviïn aigua d'una manera tan ridícula com mostrava el vídeo. Aquest anunci insulta la intel·ligència dels mallorquins per dos motius. El primer és perquè ens fan creure que l'aigua a Mallorca és un bé escàs perquè sí, perquè ells ens ho diuen i ho hem de creure, però no ens diuen la veritat, que és que el Govern central i autonòmic no han gestionat bé l'entrada de tants de turistes. Centenars de milers de turistes consumeixen moltíssims de milions de litres d'aigua, tres vegades més que un resident. I això és perquè els turistes que van a hotels o cases de lloguer turístic no miren gens prim en el consum d'aigua, de fet, fins i tot, n'hi ha que la malbaraten. A més d'això li hem de sumar totes les piscines quilomètriques, camps de golf i altres luxes dels turistes rics i multimilionaris. El segon motiu pel qual aquest anunci és una falta de respecte cap als mallorquins és que ens demanin a nosaltres, la població autòctona, que estalviem aigua i la mesurem amb comptagotes, tal com explicava el vídeo, quan a qui se'ls hi hauria de demanar o posar restriccions és a la ingent quantitat de turistes que ens envaeixen i esgoten els nostres recursos naturals cada estiu. Aquí podeu veure el fantàstic anunci: http://aigua.caib.es/

Això només té un nom i és prendre el pèl de mala manera i tractar-nos com a beneits. Hi ha una frase que ho resumeix molt bé: "Ens pixen damunt i diuen que plou". És evident i de sentit comú ser realistes i admetre que no hi ha aigua per a tanta gent i això no és culpa nostra, dels mallorquins, però sí que és el nostre problema, un problema per culpa de la mala, pèssima, gestió turística d'enguany i de cada any. Aquest greu problema de manca de recursos és causat directament per la sobrepoblació de l'illa. No podem ser tanta gent vivint en un espai limitat. No hi cabem tots!


4) Pèrdua del poder adquisitiu dels residents: A causa de l'encariment de la terra (per m²), finques, pisos, cases i possessions, els mallorquins perdem poder adquisitiu i oportunitats de compra. D'aquest fenomen ja n'hem parlat abans posant l'exemple dels treballadors peninsulars, els quals molts d'ells ja no es poden permetre venir a treballar aquí durant la temporada turística per mor de l'exorbitada pujada del preu dels lloguers. Això no només passa factura als treballadors peninsulars, sinó que també ens afecta als residents. Com així, ara el Govern Balear dona ajuts de 250 € per als menors de trenta anys que es vulguin independitzar i anar-se'n de lloguer? Perquè els lloguers estan disparats i el preu dels pisos i de les cases també. Ivan Murray, professor de Geografia de la UIB, diu: "Es produeix un desplaçament de totes aquelles classes populars que no poden, ara mateix, accedir als habitatges perquè aquestes es destinen al lloguer turístic a unes rendes molt més altes".

Aquest encariment desorbitat i desproporcionat no és degut a l'actual inflació, sinó que ja ve d'enrere. Fa bastants anys que el nivell de vida a les Illes Balears és molt superior que a qualsevol altra comunitat autònoma, llevat de Madrid i Catalunya. De fet, Palma és la tercera ciutat més cara d'Espanya, després de Madrid i Barcelona. Els residents cada vegada ho tenim més difícil per adquirir una casa o un lloguer. Els especuladors estan tornant les Balears una terra de luxe, per a rics i multimilionaris estrangers, sobretot, alemanys. Però no ens hem d'enganyar. Qui és que ha venut les terres, cases i possessions als estrangers? Els mallorquins. És evident que el capitalisme no té fre, o aquest és molt difícil de posar. Estem venent l'illa a trossos, així com es va fer amb Àfrica durant el colonialisme de finals del segle XIX, on les potències europees es partien el tros que més els interessava del continent. Idò el mateix passa a petita escala amb la nostra illa, amb el nostre arxipèlag. Però el més greu és que nosaltres, els autòctons, ho deixam fer. No defensam ca nostra, ans al contrari, l'estem venent a uns desconeguts amb camisa hawaiana i maletí folrat de bitllets morats.

5) Precarietat laboral i falsa riquesa: És cert que el turisme a les Illes Balears proporciona grapades de milers de llocs de feina, però moltes d'aquestes feines són bastant precàries i amb un sou baix, com són les cambreres de pisos "kellys", les quals es trenquen l'esquena per un sou moltes vegades insuficient. Ara bé, qui surt guanyant sempre són els mateixos: els propietaris de les grans cadenes hoteleres, alguns dels quals encara s'enduen bona part dels beneficis a paradisos fiscals; les constructores de complexos turístics i urbanitzacions per a estrangers milionaris; les companyies aèries; i el Govern central, el qual amb l'explotació de les Illes en surt molt beneficiat per tal de recaptar impostos i sumar al PIB estatal. La gran majoria dels doblers que recaptam en forma d'impostos a la nostra terra s'envien a Madrid i allà les distribueixen així com ells consideren, evidentment de manera injusta i desproporcionada, perquè aquí, a Balears, des de fa ja molts d'anys hem estat una de les comunitats autònomes amb pitjors serveis públics, ja que l'Estat espanyol no invertia de manera proporcionada els beneficis que el nostre territori reportava a la resta de l'Estat. Aquest darrer any pareix que l'Estat ha decidit invertir una mica més a les Balears, però encara queda molt per fer.

En resum, en l'àmbit pràctic i real, qui s'endú la major part de la riquesa creada a partir de la indústria turística no som els habitants de Mallorca, Menorca, Eivissa o Formentera, sinó que són els empresaris i propietaris de les grans cadenes hoteleres, el sector immobiliari i les companyies aèries i, d'altra banda, el Govern espanyol que ens té com a la gallina dels ous d'or, una gallina mal pagada, però sobrealimentada de turistes, fins al punt que ja està sadolla i a punt de rebentar.

6) Pèrdua de la diversitat econòmica i monocultiu del turisme: Estic cansat de sentir la frase que justifica i idolatra el model turístic actual: "És que nosaltres a Mallorca vivim del turisme". Ja està bé! És cert que bona part dels ingressos que rebem són gràcies al turisme, igual que molts dels llocs de feina que es creen (en temporada turística, perquè després passen a formar part de les llistes de l'atur) són gràcies a la caritat i misericòrdia del turisme, però vivim del turisme perquè hem venut tota la resta, hem desmuntat en un tres-i-no-res la diversitat dels sectors econòmics que teníem a les Illes abans de la indústria neoliberal del turisme. Qualcú s'ha demanat mai què hi havia a Mallorca abans del turisme? Com vivia la gent? De què vivia? O és que els illencs es morien de fam? O és que els mallorquins vàrem aparèixer paral·lelament al turisme, per tal de ser els serfs de tan nobles dames i cavallers europeus? Evidentment, la gent vivia, treballava, tenia casa, es casava, tenia fills i formava una família. Ara bé, és cert que les feines eren diferents. El sector secundari i, sobretot, el primari estaven més desenvolupats. El terciari era purament destinat als mallorquins, la gent d'aquí. Abans teníem molta més pagesia i ramaderia, la gent sembrava i llaurava els seus camps. També hi havia pescadors i peixaters i, fins i tot, nevaters! Però avui en dia moltes d'aquestes professions estan desapareixent o, fins i tot, n'hi ha que ja estan extingides. Ho hem apostat tot a una sola carta i estem a punt de perdre la partida. És una llàstima, sí, però ens vàrem vendre massa ràpid, sense pensar gens en les previsions de futur i sense meditar quines podrien ser les conseqüències d'aquest creixement tan accelerat i desmesurat. Estem a punt de morir d'èxit.


7) Pèrdua d'identitat: Un dels pitjors monstres d'aquesta Capsa de Pandora és la pèrdua d'identitat i, per a mi, personalment, és el que més llàstima em fa. A l'article "Mallorquins! Estem en perill d'extinció" ja en vaig parlar molt d'aquest tema. Evidentment, la pèrdua d'identitat no es dona únicament per l'arribada de vint-i-set milions de turistes a l'any, sinó per altres factors com la globalització, l'arribada de molts de milers d'immigrants peninsulars i dels cinc continents. A part d'això, depèn de qui governi també hi ha polítiques lingüístiques i culturals subversives que van en contra de la llengua i cultura pròpies d'aquesta terra. I altres causes que més directa o indirectament atempten contra la nostra identitat cultural i lingüística com a poble, com a comunitat. Però és evident que el turisme massiu no ajuda, i molt menys el multilingüisme imposat per les grans empreses, multinacionals, cadenes hotelers i agències de viatges, que contemplen totes les llengües menys la nostra. Aquesta pèrdua d'identitat col·lectiva farà (i ja està fent) que la societat mallorquina es dilueixi i desaparegui progressivament, oblidant d'on venim i qui som.

L'escriptora Llucia Ramis, a la seva novel·la "Les possessions", parla del perill que Mallorca s'acabi convertint en un souvenir, en folklore, en una simple postal d'una societat desintegrada i sense gens d'interessos comuns, únicament dedicada a estar al servei dels altres. L'autora diu: "Els illencs tenim aquest caràcter de fotre'ns sempre de nosaltres mateixos. I està bé, però alerta, perquè acabarem per perdre'ns el respecte. No ens podem vendre tan barats. Hem pensat que estàvem fent el gran negoci i, al final, què?"

Després d'haver exposat alguns dels principals "monstres" que genera el model turístic actual, no em correspon a mi proposar les solucions, sinó al Govern autonòmic, el qual ha de negociar amb el Govern central per tal de marcar límits a les grans empreses de construcció, cadenes hoteleres, companyies aèries i agències de viatges. Però per això és fonamental que la societat civil es mobilitzi i participi en la vida política que els toca de tan a prop, per tal de pressionar al Govern i a les empreses. Perquè, si nosaltres no defensam els nostres drets i interessos, qui ho farà?

El passat 22 d'abril el diari dBalears va publicar la següent notícia: "El GOB convoca entitats i persones d'arreu de les Illes a conformar un gran mosaic humà a la Plaça Major de Palma". Aquesta és una altra demostració de mobilització popular per a defensar els drets dels ciutadans i de les generacions futures, enfront de la mala gestió del sector turístic i el progressiu deteriorament de les nostres illes. Durant els darrers anys també hi ha hagut moltes altres manifestacions en contra del model turístic actual, en contra d'AENA per a l'ampliació de l'aeroport, en contra de la terrible gestió urbanística que destrossa el paisatge natural indiscriminadament, etc. Així com els moviments ecologistes mallorquins ocuparen Sa Dragonera al seu moment, l'any 1977 i 1978, i varen guanyar gràcies a la seva mobilització i resistència, ara ho hem de tornar a fer!

Encara que el futur pinta negre, no hem de perdre l'esperança. Els mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterencs hem de continuar lluitant per un futur digne de les Illes Balears. Ens mereixem ser respectats i tenim dret a viure en pau i en bones condicions a ca nostra, perquè de la nostra terra no ens hi trauran! Hem de plantar cara al Govern central i a totes aquelles grans empreses que es lucren a força d'espoliar les nostres Illes i de donar mala vida als seus habitants. Les Illes són dels seus habitants, no dels visitants. Per això ha de ser el poble illenc qui llauri el futur de la seva terra, no els estrangers ni els grans empresaris. Ja està bé! És hora de dir: basta! Fins aquí hem arribat!

Mallorquins! Defensem la nostra terra i llurs ecosistemes, defensem els nostres pobles i ciutats, defensem els treballadors i els seus drets laborals, defensem el petit comerç, defensem els residents, defensem-nos del turisme de masses! Mallorquins! Defensem les Illes, defensem ca nostra!

Finalment, recoman molt la visualització de "Tot inclòs. Danys i conseqüències del turisme a les Illes Balears", un documental del 2018 elaborat per membres del GOB, Terraferida i professors, investigadors i especialistes de la UIB. Es pot trobar fàcilment al YouTube: https://www.youtube.com/watch?v=C_u0G4ZtsVs&t=3s

Comments


bottom of page