PETIT TEATRE QUOTIDIÀ
(A la superfície marciana)
Personatges.-
ASTRONAUTA
MARCIÀ
ASTRONAUTA.- Bon dia.
MARCIÀ.- Bon dia.
ASTRONAUTA.- M’alegro que a Mart conegueu la meva llengua. A indrets més propers la ignoren.
MARCIÀ.- A Mart ho coneixem tot, som éssers privilegiats. Aquí som gent culta i molt poètica, lliberal, avançada al nostre temps.
ASTRONAUTA.- He fet bé de visitar-vos.
MARCIÀ.- I quina és la causa de la vostra honorable visita?
ASTRONAUTA.- He vingut a dinar amb vosaltres. Tenia curiositat per saber què mengeu en aquest planeta roig i d’esquerres.
MARCIÀ.- La nostra cuina és la més exquisida de tot l’univers. Us llepareu els dits amb els nostres plats.
ASTRONAUTA.- Aquesta sí que és una gran alegria, perquè jo soc un bon sibarita terrenal. Quin és el menú d’avui?
MARCIÀ.- Pols d’estrelles fosforescents de primer, i posta de sol amb ràfegues de celistre i alambor rosat de segon.
ASTRONAUTA.- No conec aquests plats. Crec que són molt extravagants pel meu paladar. Preferiria una amanida de cames-roges amb alls fregits i formatge tendre de cabra per fer l’entremès.
MARCIÀ.- Cames-roges? Alls fregits? Formatge tendre de cabra? Desconeixem aquests ingredients.
ASTRONAUTA.- Després d’aquests entremesos em vindria de gust una escudella de bullit d’ossos i xulla amb patates de la Marjal i moltes bledes verdes i col arrissada blanca.
MARCIÀ.- Em temo que no el podrem servir. Tot el que ens demana no sabem què és. Això és el que mengeu a la Terra?
ASTRONAUTA.- Aquests són els millors plats del meu país.
MARCIÀ.- Mengeu ossos i xulla? Ossos i xulla de què? De qui?
ASTRONAUTA.- De porc, naturalment. És el plat més exquisit que he menjat mai.
MARCIÀ.- Ho sento molt, aquí només podem servir-li productes elaborats amb hidrogen i oxigen, èter i ones gravitacionals, o llamps forcats amb guspires cibernètiques.
ASTRONAUTA.- Moltes gràcies, però me’n tornaré a casa de seguida, a veure si arribo abans de l’hora de sopar.
MARCIÀ.- A nosaltres ens hauria agradat que marxés content.
ASTRONAUTA.- Un amic meu sempre m’aconsella que quan vaig a l’estranger la primera cosa que he de preguntar és: «Què es menja aquí?» Ara veig que té raó.
MARCIÀ.- No marxi, si us plau!
ASTRONAUTA.- Adeu. Sort que els marcians sou gent moderna i cultivada. No em tornareu a veure pus mai el pèl per aquí.
MARCIÀ.- Esperi’s, esperi’s, que parlarem amb el xef i el cuiner major perquè li preparin un plat totalment del seu gust!
ASTRONAUTA.- Adeu! Al meu país també diuen: «no deixis mai les camades velles per les novelles» Salut! (Puja a la nau i s’enlaira.)
TELÓ