top of page

El futur perfecte

Writer's picture: Joan GuaspJoan Guasp

(Tribunal d’avaluació)


Personatges.-

PRESIDENT DEL TRIBUNAL EXAMINADOR

OPOSITOR



PRESIDENT.- Digui’m què és el futur.

OPOSITOR.- El futur soc jo.

PRESIDENT.- El futur és vostè? Futur perfecte o imperfecte?

OPOSITOR.- Com a futur temporal sempre és perfecte. El futur no s’equivoca mai. El futur sempre és el que és.

PRESIDENT.- Però el seu futur personal quin és?

OPOSITOR.- És el que jo treballo. El meu futur personal no existiria si jo no existís.

PRESIDENT.- Sense vostè, no existiria el seu futur?

OPOSITOR.- Exacte.

PRESIDENT.- Està equivocat.

OPOSITOR.- Equivocat? Comprovi-ho vostè mateix.

PRESIDENT.- Que ho comprovi jo mateix? Com?

OPOSITOR.- Mati’m.

PRESIDENT.- Què? Què diu? Que jo el mati?

OPOSITOR.- Mati’m i deixaré d’existir. Amb mi també deixarà d’existir el meu futur.

PRESIDENT.- Deixarà d’existir el futur?

OPOSITOR.- El meu, sí. Per això li he dit que jo soc el futur. Si vostè me mata, també matarà el meu futur.

PRESIDENT.- Sembla lògic. Però la meva pregunta anava dirigida al futur en general.

OPOSITOR.- No hi ha futur general. Tothom té el seu propi futur.

PRESIDENT.- (Reflexiona uns segons) És possible.

OPOSITOR.- No, no és possible. És la realitat.

PRESIDENT.- La realitat?

OPOSITOR.- Jo tinc el meu futur particular. Vostè té el seu. Tothom té el seu futur únic, personal i intransferible.

PRESIDENT.- Potser sigui així. Potser vostè tingui raó.

OPOSITOR.- Si tinc raó? Mati’m i ho veurà.

PRESIDENT.- Vostè està obsessionat que jo el mati.

OPOSITOR.- Jo només vull aprovar l’examen. Mati’m o aprovi’m.

PRESIDENT.- Em resulta molt difícil posar-li una nota equànime i justa.

OPOSITOR.- O la vida o la mort!

PRESIDENT.- Si us plau, les coses no són tan radicals.

OPOSITOR.- No són les coses: és el futur. El futur perfecte!

PRESIDENT.- (Meditant en silenci) El futur perfecte...

OPOSITOR.- Què? Què ha decidit? Estic aprovat?

PRESIDENT.- (Se’l mira atentament) Sí, sí... Està aprovat. El seu futur és perfecte: queda aprovat.

OPOSITOR.- Gràcies, professor. Moltes gràcies. (Surt de la sala fent reverències, sense donar mai l’esquena)


(El PRESIDENT es queda sol, abatut, incapaç de reaccionar.)


TELÓ

El registre

El registre

El retrat

El retrat

Comments


bottom of page