top of page
  • Writer's picturePere Joan Martorell

Unes ganes salvatges de cridar

Unes ganes salvatges de cridar

Marc Vintró

Proa, 2023

Aquest llibre fou guardonat amb el Premi Mercè Rodoreda 2022


Ara que ja és aquí Sant Jordi i que la faramalla de novetats acapara les múltiples llistes dels més venuts, aquest absurd costum que gairebé no té res a veure amb la literatura, és quan més desapercebuts passen els llibres, diguem-ne, dels gèneres menors: contes, poesia, teatre, assaig... Menors per a la gran majoria de lectors, és clar, tenint en compte que qui se’n porta la tallada grossa del pastís és la novel·la, el que amb diferència més es consumeix per aquests verals. Com a mínim podem afirmar que és el que més es ven: una altra cosa és si al final s’acaba llegint o no, convertint-se en un petit ornament més de la casa. Lluny d’altres literatures de pes, que consideren el conte un artefacte literari de primera, la nostra el refusa, aixecant el nasset com si fes una oloreta desagradable i de poc profit. El recull de contes intitulat Unes ganes salvatges de cridar (Proa, 2023), l’entrada al món literari de Marc Vintró, ens escampa arreu del cos una mena de desassossec punyent i penetrant. Amb una diversitat temàtica força cridanera, que va de la quotidianitat més embafosa a l’angoixa de sobreviure en un món salvatge i apocalíptic, Marc Vintró ens exposa tot un seguit de personatges revisats amb lupa, descrits amb la perícia d’un entomòleg, exposats amb una cruesa i alhora una naturalitat que escarrufa. Hi ha la tríada de joves que viu en un univers paral·lel, abocats a una realitat confusa i alienada; l’enterramorts que fa fugir els infants del cementiri ens deixa amb un dubte creixent; el patiment d’una mare que va al psicòleg pel seu fill ens obre una mirada cap a les quimeres de l’altre; les dues nenes que avancen amagades per un territori devastat i violent ens recorda La carretera, l’esplèndida novel·la de Cormac McCarthy; la relació que s’estableix entre la noia que fa de serventa i el senyor Christopher, «El fotògraf de les ombres i l’arquitectura de guerra», proporciona un nou impuls creatiu. Marc Vintró ens presenta unes històries que no sempre troben un encaix final, i ho fa per mitjà d’una prosa depurada, quirúrgica, que aposta més per la síntesi que no pas per la recreació dels ambients o de les situacions, enfilant camins narratius que sovint sorprenen i atrapen amb entusiasme el lector.


SOMTEMPS

Commenti


bottom of page