Llucia Serra,
Fonaments corcats.
AdiA Edicions, 2024.
Aquest poemari fou guardonat amb el Premi Bernat Vidal i Tomàs de Santanyí
Només de pensar en el llegat literari que hem anat acumulant al llarg dels segles, ens pot arribar a agafar una mena de síndrome de Stendhal per a lletraferits. Sens dubte, aferrar-se a les fonts de la mitologia i la filosofia com a recurs ja demostra una base sòlida per al conreu poètic. Fonaments corcats (AdiA Edicions, 2024), de Llucia Serra, és un llibre que ens submergeix en les arrels del pensament clàssic, on la cultura grecollatina esdevé un paisatge essencial per comprendre la pulsió creativa que vertebra l’obra de l’autora. Els mites de Dafne, Persèfone, Èrato o Hibris, conviuen amb les reflexions filosòfiques hereves de Plató i Aristòtil, i amb les pulsions freudianes de vida i mort, entre d’altres referents. Aquest entramat simbòlic construeix un univers de paraules que explora els límits del llenguatge per abastar l’excés vital i el desgavell existencial. La poeta ens parla de la creació com a naixement del món i també com a sacrifici. La poesia, diu, és una lletra "escàpola" que l’ha doblegada, un altar aixecat amb encerts i fracassos. La relació amb el fet poètic adquireix així una dimensió gairebé litúrgica, on la llum i l’ombra es barregen, on el pretèrit es reescriu constantment amb una mirada nova. El llibre també reflecteix un dualisme intens: el cos i l’ànima, la vivència i el record, un món lluminós i un submon parasitari, enfrontats i entrellaçats alhora. Els fonaments d’aquest univers, marcats pel pas del temps i l’empremta humana, es presenten corcats, febles, testimonis d’un present volàtil i incert. Llucia Serra ens ofereix una reflexió poètica i filosòfica sobre la condició humana, plena de lirisme i dotada d’una veu personal, ben modelada, que ens convida a qüestionar els pilars sobre els quals hem construït el nostre món. Amb Fonaments corcats, Serra ens proposa un viatge intens i bell cap a l’arrel del llenguatge i del pensament, un retorn a la paraula poètica com a eina per interpretar la fragilitat del present.
Comments