(A dalt del cadafal)
Personatges.-
BOTXÍ
REU
BOTXÍ.- (Amb una gran destral a les mans) Posa el cap damunt el piló.
REU.- (Tomba el cap com li diuen) Així? Està bé així?
BOTXÍ.- No et vulguis fer el graciós. No és una feina fàcil la meva, la de tallar colls a la gent.
REU.- La fas perquè vols.
BOTXÍ.- No em provoquis. Tinc una família per alimentar.
REU.- Jo també la tinc, però aviat deixaré de tenir-la.
BOTXÍ.- Ho veus? Ja t’he dit que no facis broma de la situació.
REU.- Broma? Estic tremolant des del cabells fins a les ungles dels peus.
BOTXÍ.- Apa, va, no en parlem més i deixem de perdre el temps. Prepara’t.
REU.- Tens raó. No em facis perdre més temps i fes el que hagis de fer. Deixa caure la destral sobre el meu coll i acabem la feina d’una vegada.
BOTXÍ.- Endavant. (Observa que REU està movent els llavis i que té alguna cosa dins la boca) Què fas? Reses?
REU.- No, jo soc agnòstic. No reso mai.
BOTXÍ.- Idò ara ho hauries de fer. Aquest és el millor moment.
REU.- Prefereixo fer una altra cosa.
BOTXÍ.- Aleshores, si no reses, què fas movent tant els llavis i la boca?
REU.- Menjo un caramel.
BOTXÍ.- Menges un caramel? Creus que ara és el moment de menjar-te un caramel? Per què ho fas?
REU.- Vull tenir una mort dolça.
BOTXÍ.- (Esclata a riure) Vols tenir una mort dolça? Amb un caramel dins la boca creus que tindràs una mort dolça?
REU.- És un caramel de taronja i de mel.
BOTXÍ.- No em facis riure, beneit! Amb la destralada que et fotré no sentiràs gens de dolçor!
REU.- Tu també n’hauries de menjar un.
BOTXÍ.- Jo? Jo hauria de menjar un caramel? Ho dius de debò o fas befa del meu treball honrat?
REU.- Tu creus que estic per fer befa en aquestes circumstàncies? (Es posa una mà a la butxaca i en treu un caramel. El dona a BOTXÍ) Tasta’l.
BOTXÍ.- Què? Et penses que jo ara xuparé un caramel? Estàs ben pirat!
REU.- Prova’l. No te’n penediràs.
BOTXÍ.- (Se’l fica a la boca i el paladeja uns segons) És bo. És molt bo això, tu! Fantàstic!
REU.- Ja t’ho he dit que t’agradaria.
BOTXÍ.- I tant que m’agrada! Tenies raó. Apa, va, posa’t dret i ves-te’n a ca teva.
REU.- (S’aixeca i, tot content, baixa del cadafal i se’n va corrent) Gràcies, moltes gràcies! Adeu! (Desapareix sense deixar de córrer)
BOTXÍ.- Alerta a no caure! Ves en compte. Ah, i gràcies pel caramel. Adeu!
TELÓ