De nou centaure
Katixa Agirre
La Segona Perifèria, 2022.
Cada cop són més les obres escrites originalment en èuscar que es publiquen en català, evidenciant que es fa literatura de qualitat en aquell idioma. Un bon exemple és la darrera novel·la de Katixa Agirre, De nou centaure, que afortunadament l’editorial La Segona Perifèria ens ha duit al català. En aquest treball literari, l’escriptora basca ha triat el camí de la ficció especulativa: Agirre ha situat la seva narració en un futur pròxim, a mitjan segle XXI, on els llindars entre el món palpable i la realitat virtual es barregen i confonen en una societat depenent de la tecnologia, sí, però que, amb tot, ha aconseguit d’abolir les monarquies o que malalties com el càncer hagin gairebé desaparegut. La recerca del plaer, la identitat de gènere, la qüestió dels refugiats climàtics, el turisme (in)sostenible o l’ús que es fa de la tecnologia són alguns dels temes que tracta aquesta obra de ciència-ficció —per ventura no tan fictícia—, que en certs moments ens pot fer recordar el Neuromàntic de William Gibson o referents del món audiovisual com la sèrie britànica Black Mirror.
No obstant aquesta mirada cap al futur, De nou centaure fa alhora un signe de complicitat al passat, com donant a entendre que el que hem fet o hem estat en un altre temps té una càrrega important en allò que serà el nostre demà. I ens porta en aquest viatge cap enrere mitjançant la filòsofa i escriptora feminista del segle XVIII Mary Wollstonecraft —un encert de la novel·lista victoriana—, un personatge històric interessantíssim, la qual va viure de ben a prop els fets de la Revolució Francesa —us recordau de la monarquia?— i sobre qui fa una recerca d’investigació un dels personatges del llibre.
Amb aquesta novel·la viatjarem en el temps, sí, però l’expedició més significativa la farem quan ens endinsem en les experiències dels personatges, en les seves reflexions i en els seus sentiments, conduïts per una prosa acurada i efectiva traduïda magníficament per Pau Joan Hernàndez. «Hemen zaude eta bat-batean hor» ens anuncia Katixa Agirre al començament del llibre en la seva versió original; i en té raó, la lectura d’aquesta obra ens farà ser aquí i de sobte allà, i, en aquest transcórrer pel temps i l’interior dels personatges, els lectors gaudiran de les vivències, les cavil·lacions i les dosis d’humor negre que De nou centaure ens ofereix.
Jaume Gelabert