top of page
  • Writer's picturePere Joan Martorell

Umbilical

Umbilical

Damià Rotger Miró

Nova Editorial Moll, 2023

Sònia Moll prologa aquest llibre dient que es tracta «d’una epopeia personal i universal»


Els grans temes es poden comptar amb els dits d’una mà. D’aquí surt la idea que pregona que no feim altra cosa que (re)escriure el mateix llibre una i altra vegada. Des de la nit dels temps, poetes i demiürgs, trobadors i alquimistes, han cercat la pedra filosofal per tal de rompre el cercle de l’existència. Però això no ha estat possible ni mai succeirà. Per això mateix, la cara oculta de la vida sempre serà la mort. I entremig, només el pas del temps lliurat als fets i les circumstàncies, tant del propi jo com de tota la tribu. Damià Rotger Miró ens presenta un poemari tan vital i sincer que esborrona. Amb Umbilical (Nova Editorial Moll, 2023), el poeta menorquí centra la mirada i esmola els mots entorn del gran tema universal: la Mort. És l’única cosa que ens agermana i l’única cosa que es troba per damunt de l’home. Acompanyar la mare en el procés final de la malaltia i començar a assumir les fases del dol, aquesta és la tasca. Així, el poeta esdevé Portador: aquell que ha de carregar l’esperit encara lluminós a la barca per tornar sol i en silenci. Construït en tres parts (Sense Caront, Mirada boreal i L’etern retorn), el llibre funciona a mode de dietari, un quadern de bitàcola tan emotiu, tan líric i amorós, que no pot ser altra cosa que una gran elegia sobre la immortalitat. La mare ja ha partit, certament, però aquests poemes la faran viure per sempre. «És en l’impalpable on l’univers s’aguanta», ens diu el poeta, sabent del cert aquesta comesa de mantenir el record a recer del temps i la desmemòria. L’ambient hospitalari i el procés devastador s’imposen al llarg del poemari, però també podem tenir notícia, per exemple, de la inundació del poble o dels paisatges de l’ànima. Damià Rotger s’ha arriscat molt a l’hora de reflectir l’essència d’un dels genets de l’apocalipsi, i ho ha fet amb l’enginy i el do de la paraula, per mitjà d’uns poemes descriptius, diguem-ne filosòfics i existencials, al costat d’altres més sintètics i conceptuals, gairebé aforístics. No cal dir que n’ha resultat vencedor, d’aquest combat a vida contra l’absència.

bottom of page