top of page
  • Writer's picturePere Joan Martorell

'Trossejant la memòria' de Jaume Mesquida


'Trossejant la memòria' 

Jaume Mesquida

Ajuntament de Calvià, 2023


Aquest llibre fou guardonat amb el Premi Rei En Jaume de Poesia


A l’hora d’escriure, no hi ha dubte que l’experiència lectora passa a formar part de l’impuls creatiu. Allò que hem llegit condiciona l’escriptor en l’intent de donar forma a la història, ja sigui per la temàtica i els personatges o bé per l’estil emprat en la narració dels esdeveniments. Normalment, no se solen confessar les fílies ni les fòbies, tot i que sovint es poden intuir per part del lector. En aquesta ocasió, Jaume Mesquida no se n’amaga, del leitmotiv que va encendre la flama d’aquests poemes, i ja d’entrada ens aclareix que la idea del llibre sorgeix després de la lectura del poeta guatemalenc Humberto Ak’abal. L’objectiu del nostre poeta és “emprar un to molt senzill per veure si era capaç d’expressar igualment els meus sentiments”. A Trossejant la memòria (Ajuntament de Calvià, 2023), certament trobam la veu de Jaume Mesquida més directa i aclarida, sense concessions a l’ombra d’hermetisme que el poeta de Manacor ha insuflat en altres composicions. Des de l’inici ja ens avisa d’aquest canvi de rumb, d’aquesta identitat poètica manllevada a la veu precisa: “La pàgina és verge. / La seva nuesa esclavitza la meva mirada. / Jo fuig de mi. / O almenys vull fer-ho”. Tot i aquest decalatge en l’aspecte formal, el lector pot veure clarament com Jaume Mesquida manté alguns eixos identificatius de la seva poètica, com ara paraules clau que esdevenen conceptes simbòlics ––veu, cor, silenci, terra, lluita, nit, llum…––, l’ús de construccions que es mouen en l’alteritat del binomi tu-jo, els apunts gairebé aforístics i les sentències filosòfiques que se’t claven al magí: “Només qui estima / et parlarà del cor amb el cor”, “Les paraules que ens deim / a vegades no es callen”, “Cantar a vegades és plorar en silenci”. Jaume Mesquida es manté en la línia temàtica de l’expressivitat emotiva i sentimental, atenent temes com els pas del temps i la mort, les tribulacions de l’amor i el desamor, la defensa dels valors identitaris que signifiquen la llengua i la cultura pròpies… I ho fa per mitjà d’uns versos secs, contundents, escairats com el llampec que travessa la fosca per il·luminar un redol de l’existència.

SOMTEMPS

Comments


bottom of page