top of page
  • Writer's picturePere Joan Martorell

Triomfador

Joan Jordi Miralles ens explica l’experiència d’un jove que fitxa pel Barça


Anys enrere, quan el disbarat del servei militar era obligatori i el govern espanyol et feia perdre un any o més de la teva (?) vida, l’acollida dels nouvinguts solia ser tota una mostra de l’estultícia humana. Els veterans rebien els «novatos» amb tot un arsenal de vexacions i putades que es considerava la cosa més normal del món. Sí, un toc d’atenció per avisar-los d’algunes lleis no escrites: qui portava el control, com havien de fer les coses, què calia fer per sortir-ne el menys perjudicat possible... Gairebé ningú protestava perquè el sistema funcionava així i, és clar, convenia no empitjorar encara més aquella pèrdua de temps entre una caterva de militars ineptes i arrogants. Ara també sabem que això és el pa de cada dia en altres àmbits que semblaven innocus, fins i tot fraternals. A Triomfador (Males Herbes, 2023), Joan Jordi Miralles ens explica les peripècies de l’Ulisses, un jove de 13 anys que deixa l’ambient familiar (mare, pare i un germà més petit) per instal·lar-se a La Masia després de fitxar pel Barça de bàsquet. Havia començat jugant a futbol sala però ben aviat va canviar els xuts a porta pels girs de canell cap a la cistella. L’ambient que s’hi troba és desolador, brutal, denigrant. Des de la primera nit és sotmès a tota casta d’humiliacions, a més de rebre unes amenaces que el condemnen a mantenir la boca tancada. Li costa adaptar-se, al principi, però amb el temps normalitza la situació i es va acoblant a l’equip amb un gran rendiment, la qual cosa li suposa formar part de la selecció catalana. La Masia i algun bar proper, l’entorn del Camp Nou que a les nits està enrevoltat de prostitutes, els caps de setmana a casa, les anades i vingudes de l’institut... conformen un itinerari ple de situacions de descoberta i aprenentatge durant un moment vital complicadíssim: una muntanya russa emocional que sembla no tenir fi. Joan Jordi Miralles ens enlluerna una vegada més amb el seu talent: en aquesta ocasió ho fa amb una prosa concisa, ben retallada i esmolada, que manté en tot moment el domini del tempo narratiu fent servir una eficàcia que resulta addictiva.

Bình luận


bottom of page