El nou espai Tube Gallery a la vella barriada de Pere Garau, acull del 16 de febrer fins al 30 de març l'exposició Etimologías. A aquesta nova galeria ens hi referirem una mica més envant, sense cap ànim de manllevar protagonisme al vertader artífex de la mostra: el creador mallorquí Rafa Forteza (Palma, 1955).
Malgrat que potser algú podrà dir que no correspon -ara- sumar peres i pomes, o el que seria el mateix, pintura i escultura, en aquesta mostra, Forteza (de la mà de la curadora Esmeralda Gómez) ens mostren una quarantena de peces provinents del fons de l'artista. La mostra parteix de pintures i escultures dels anys noranta fins a creacions del període 2020/2023.
Baixant ja al contingut, el primer que cal dir és que, juntament amb l'espai expositiu, la mostra és còmoda de visitar. Pintura i escultura es complementen amb l'espai on actors i actants, fan que tot sumi. I, el que és més important, tot ajuda l'espectador a tenir una visió panoràmica d'aquests últims trenta anys en la creació de Forteza. Una perspectiva panoràmica i, també, etimològica, posats a fer. Perquè una cosa són els jocs de paraules més o menys enginyosos dels títols d'exposicions i obres, i l'altra l'etimologia que revela les arrels dels mots i la seva evolució al llarg del temps. Així, si les paraules sorgeixen de contextos culturals i lingüístics determinats, l'obra de Forteza, a través del llenguatge visual, també nodreix de referències i simbolisme els espectadors. I a mi em resulta clar que a les pintures de Forteza, hi ha aquest rastre semàntic. Només cal, per exemple, comparar la rellevant pintura Introspecciones Primarias (1991) amb algunes de més recents, del 2020 cap aquí. Quant a les escultures, és destacable l'excel·lent registre (i espectre) de materials utilitzats, la naturalitat i neutralitat com estan acoblats i el resultat d'unes escultures amb certa incomoditat al dente, que ni resulta evident ni gratuïta, ni queden als llimbs, buides de continguts. Senzillament, aporten molt de joc simbòlic.
Per acabar, permetin-me una dada i una reflexió sobre aquest nou i benvingut espai, la Tube Gallery. La dada: he viscut tota la vida a Pere Garau, una barriada amb una població similar a la d'Inca o Maó, que, fins fa ben poc, no disposava de cap equipament cultural. Just, just -i d'ençà de fa molt pocs anys- una biblioteca municipal. La reflexió en format pregunta: què fa que algú inverteixi capital, temps i esforços per obrir una galeria d'art a una barriada com Pere Garau? L'esperada gentrificació? Voldria pensar que és l'evolució sociològica entre els agents de l'art contemporani: un vincle entre la creativitat artística i la dinàmica social, on cada una influeix i és influenciada per l'altra fins i tot etimològicament i, per descomptat, sense que ningú es faci mal.