Rialles

#PetitTeatreQuotidià

(Al centre de Ciutat)

Personatges.-

A

B

A.- Per què rius?

B.- Perquè em fas riure.

A.- Jo et faig riure? Et faig riure o te’n rius de mi?

B.- Les dues coses.

A.- Rius amb mi i te’n rius de mi? Què és el que et fa riure?

B.- Veure’t.

A.- Veure’m et fa riure?

B.- Sí. Ets molt divertit.

A.- Em trobes divertit? Què és el que trobes divertit en mi?

B.- Mirar-te.

A.- Mirar-me? Mirar-me et fa riure?

B.- Molt. Et miro i no em puc parar de riure.

A.- És a dir, que quan em veus et provoco rialles?

B.- Sí.

A.- Però, què és el que et fa riure de mi?

B.- Tot.

A.- Tot? Però deu ser per algun motiu concret?

B.- Cap motiu en particular. 

A.- I en general?

B.- En general, tots.

A.- Tots? Tot el que faig et fa riure?

B.- Tot el que fan els éssers humans em fa riure.

A.- No ho entenc.

B.- Veig un home o miro una dona i em va riure.

A.- Els homes i les dones et fan riure?

B.- Els trobo molt divertits. Només cal observar-los. No hi ha millor espectacle al món que contemplar el que fa i diu un home o una dona.

A.- Així no et cal que vagis al teatre, ni al cine, ni a veure un esdeveniment esportiu?

B.- No em cal. N’hi ha prou anar passejant pel carrer.

A.- Passejar pel carrer és gratis.

B.- Gratis i meravellós. No hi ha res més entretingut i més còmic. Basta mirar com caminen, com parlen, com actuen. Jo els atorgaria l’Oscar a la millor interpretació.

A.- Jo no ho veig com tu.

B.- Perquè no saps mirar. No saps valorar. No saps estimar.

A.- Estimar?

B.- Estimar el preu de les coses.

A.- I tu?

B.- Què?

A.- Tu també et fas riure?

B.- Soc qui més em fa riure. Si jo no existís, no riuria mai.

A.- Què? Què dius? Ho dius de debò?

B.- Adeu. Ja hem rigut prou avui.

A.- No te’n vagis. Espera, espera...

B.- Adeu, adeu...

TELÓ