Records en pols
Faig els camins eterns
De les ciutats buides
Sento el fred tallant
De les brises emmalaltides
Contesto les preguntes absurdes
De les mirades desfetes
Tot cercant el somriure
Que vas perdre aquell matí
La nostra paraula
Tu, jo i l'enrenou fugaç,
Intervals de so i silenci,
Síl·labes que ens composen,
Colors que confonen l'oïda
Inquietant paraula dolça
Sura inert a la nostra vorera
No la sentim, tan sols hi és
I quan ens volem donar compte,
La tenim fosa entre els llavis.
L'apocalipsi
Set i quart del matí
L'asfalt calcinat
El sol obscè
El moix extint
El desastre omnipresent
Set i quart del matí
L'asfalt gelat
El sol mandrós
El moix sense rumb
La rosada omnipresent
Estàvem escapant
I ens hem detingut aquí
L'apocalipsi és per tot
Per tot menys en aquest carrer;
El nostre carrer
La casa de Circe
A la casa de Circe
Les hores passen més a poc a poc
La sorra cobreix l'entrada
Les buguenvil·líes creixen sobre la pedra
A la casa de Circe
Les hores passen més a poc a poc
Els hostes s'embriaguen
Els rellotges no envelleixen
A la casa de Circe
Les hores passen més a poc a poc
Els gossos no et reconeixen
Els ocells no canten
A la casa de Circe
Res és com hauria
Tan sols un somni etern atrapa a qui s'hospeda
Un somni encegador que taca els records dels caminants.
La nostàlgia
Ets el color; el vermell de les roselles al pati
Ets la veu; l’Odissea d’abans d'anar a dormir
Ets el gust; el suc de pera al fons del tassó
Ets la hipnosi; els peixos de colors dins la font
Ets l’olor; la mescla de perfum i tabac
Ets els nervis; les nits de futbol a la ràdio
Ets la vitalitat; les passejades en bicicleta sobre l’horitzó
Ets el tacte; els estius de sal i gavines
Ets la consciència; l’aperduar de la innocència aquella primavera
Ets la despreocupació; la cabana al bosc
Ets l’herència; les muntanyes de llibres eixuts
Ets la mancança; les classes eternes de trigonometria
Ets la felicitat; l’olor a vainilla de les discoteques
Ets la nostàlgia
No te’n vagis mai
コメント