top of page
  • Writer's picturePere Joan Martorell

Per qui em prenc

Per qui em prenc

Lori Saint-Martin

(LaBreu Edicions, 2023)

Antoni Clapés trasllada a la nostra llengua aquest llibre tan diferent com interessant, i Cristina Garcia Molina ens obre les ganes de llegir-lo


Tal vegada podem afirmar quer els límits de l’autoficció són inabastables. Fa un grapat d’anys que molts protagonistes de novel·la, en major o menor mesura, són els mateixos autors. El ventall de possibilitats és immens, des d’aquells que empren una màscara protectora o ens mostren una pell camaleònica per no manifestar-se directament, fins als qui no demostren cap mena de pudor a l’hora de dir quelcom semblant a «jo soc aquest i la meva vida és així». Al cap i a la fi, qui no empra retalls particulars, experimentats en carn pròpia o coneguts per altres vies, a l’hora de posar-se a escriure. En aquest cas ens trobam en un extrem: Per qui em prenc (LaBreu Edicions, 2023), una de les dues novel·les que va escriure la professora i traductora Lori Saint-Martin, es pot definir com una mena de repàs de la seva vida, un inventari de fets i de personatges tan reals com memorables. Quan es troba en el tram final de la seva vida, després d’haver perdut els pares i la germana, és quan l’escriptora nascuda el 1959 a Kitchener, Ontario, es veu amb cor de narrar una existència durant mots anys lligada a la desafecció i a la necessitat de fugir, de trobar un altre lloc al món i, sobretot, una altra llengua amb la qual sentir-se plenament identificada. La Lori és a Madrid, al cafè Barbieri, i és quan decideix estirar el fil de la memòria per destriar el gra de la palla. De ben jove ja és conscient que viu en un lloc que no li agrada, de la mateixa manera que es vol desprendre de la llengua materna, l’anglès, i adoptar el francès per esdevenir una altra. A més dels xocs constants amb la mare, la Lori també té problemes d’acceptació, se sent una rara avis en un planeta estrany. Gràcies als llibres, a la música, a les ànsies de superació, la Lorie aconsegueix rompre amb el passat i celebrar un renaixement existencial. A mig camí del llibre de memòries i de l’assaig filosòfic, Lori Saint-Martin ens fa partícips dels seus anhels i les seves quimeres, sempre amb una prosa molt lírica i essencial.

Comentários


bottom of page