'No diguis res'
Patrick Radden Keefe
Edicions Periscopi, 2020
La desaparició d'una mare catòlica al Belfast dels Troubles. Aquest és el punt d'inici que Patrick Radden Keefe utilitza per escriure el seu aclamat assaig, 'No diguis res' (Edicions Periscopi, 2020, 574 pàgines).
El llibre ens situa en un context històric molt concret, el conflicte nord-irlandès, que va tenir lloc entre els anys 60 i 90 del segle XX. Així, a través de la història de Jean McMconville, l'autor ens mostra com aquesta lluita entre catòlics i protestants va afectar les persones, les seves famílies i la societat en general. En aquest sentit, 'No diguis res' és una obra que ens ajuda a entendre millor aquest conflicte i les seves conseqüències. D'aquesta forma 'No diguis res' ens parla de les desigualtats històriques existents entre catòlics i protestants -com en els salaris o l'accés a l'habitatge- i l'augment de la tensió fins a l'esclat de la violència entre les dues comunitats amb el “diumenge sagnant” de 1972.
El llibre també és una obra que posa en qüestió el paper de les autoritats britàniques durant aquest període, que van fer servir tàctiques brutals per lluitar contra els grups paramilitars irlandesos. Al mateix temps i en paral·lel, 'No diguis res' polemitza sobre la figura de Gerry Adams. Adams ha estat un dels membres clau dels cercles de poder del republicanisme fins avui dia, i es va veure involucrat en la presa de decisions de l'IRA i el Sinn Fein durant els anys durs del conflicte.
Keefe destaca la capacitat d'Adams per articular el missatge republicà i per negociar amb el govern britànic en les converses de pau. Això no obstant, també assenyala les acusacions en contra d'Adams per la seva suposada implicació en la violència de l'IRA. Així mateix, l'autor explora la seva relació amb altres líders republicans i la influència que va tenir en el moviment republicà en general.
L'obra, de lectura fàcil i trepidant, captiva al lector des de la seva primera pàgina, anant molt més enllà del que es pressuposa en un assaig. Potser aquesta és la millor virtut del llibre. I és que amb un llenguatge més propi d'una novel·la negra que del gènere periodístic, es combina una presentació exhaustiva de fets i dades amb profundes descripcions literàries que ens transmeten amb enorme sensibilitat el dolor de les víctimes d'aquella amarga època.
L'autor, Patrick Radden Keefe, és un periodista nord-americà especialitzat en periodisme narratiu, que fa vint anys que escriu i col·labora amb prestigioses publicacions com The New York Times o The New Yorker. A les pàgines d'aquesta darrera revista ha publicat aclamats reportatges sobre temes com el terrorisme, el narcotràfic, l'ús d'armes de foc o el poder de les grans corporacions als EUA. La seva darrera gran obra ha estat 'No diguis res', considerat un dels millors llibres de l'any 2020.
A parer meu, el tema que planeja de fons 'No diguis res' -i allò que el fa especialment interessant- és el paper de la memòria en la construcció de processos de pau com els del Divendres Sant a Irlanda del Nord. I és que com diu Keefe: «A Irlanda del Nord, el preu per arribar a la pau ha sigut deixar de buscar la veritat»
En definitiva, aquest és un llibre especialment atractiu per aquells que ens agraden les històries on les fronteres amb els enemics no estan gens clares, l'ètica es desdibuixa i on la societat es capbussa dins la por a la diferència. Una obra més que recomanable que us captivarà des del minut zero.