Un conte apocalíptic a Mallorca Abans de Desaparèixer (MAD) protagonitzat per Madò Astorada però Xalesta (MAX)

Una individua d’entre mil·lennis, perduda en la immensitat de Mallorca. Perplexa davant la seva complexitat. Acubada per la seva calidesa en temps de canvi climàtic.
Amb l’hermetisme d’un cocarroi. Amb la subtilesa d’una panada de peix. Amb la paciència d’un surfista a la mar morta. Amb la mateixa peresa que un home descarrega un piano... amb la complicitat d’un culpable de plagi.
Perduda en un món ple de codis i de derrotes dissimulades.
Madò Astorada pertany a un poble oprimit i, a vegades, aprimat. Un poble que ha après a força de galtades que la resignació és el millor gest de supervivència.
Madò Astorada és una habitant perplexa de Mallorca Abans de Desaparèixer – Mallorca Ahead of Xtinction (MAD – MAX). Habita els marges, camina per les voreres, es mou pels racons i la tenebra. Manté una identitat falsa superposada damunt la seva i signa amb un nom que no és el seu. Parla en castellà per educació i canta en anglès per mestissatge. Desconfia dels seus i s’acota davant els externs. Ven la terra al millor postor i canta codolades en la intimitat.
Madò Astorada habita un antic paradís en vies d’extinció situat a Longitud: E3°1’12.14” i Latitud: N39°36’49.03”. Nom en clau: MAD MAX (Mallorca Abans de Desaparèixer – Mallorca Ahead of Xtinction). Oest de la Mar Mediterrània dins un arxipèlag format per les illes de Mallorca, Menorca, Eivissa, Formentera i Cabrera i d’altres de més petites. Illes Balears.
Oficialment les Balears tenen 1.223.961 d’habitants. Ocupants inclosos. El creixement anual és un vertiginós 3,2%, que en percentatge, augmenta a un ritme més espectacular que la Xina. Com que les taxes de natalitat es troben tant estancades com a la resta d’Europa, les incorporacions censals corresponen a immigrants arribats d’altres països, atrets pel funcionament desbocat de l’economia.
La població de les Balears passarà d’1.223.961 habitants actuals a 1.530.103 l’any 2037. Això suposa un creixement en 15 anys de 306.000 habitants, un 25%.
Madò Astorada contempla, perplexa, com la seva terra és colonitzada, explotada, turistitzada i devastada per l’Imperi Contra. Les Illes Balears aporten més d’un 14% del seu PIB a les arques de l’Estat, cosa que no passa enlloc del món.
Les Illes Balears paguen entre 3.500 i 4.200 milions d’euros més del que l’Estat espanyol els retorna en serveis cada any.
L’Estat espanyol rep cada any de cada ciutadà de les Balears entre 3.500 i 4.200 euros més dels que li retorna en serveis i inversions.
L’espoliació fiscal és una hipoteca brutal: només durant l’època autonòmica, més de 150.000 milions d’euros han anat a Madrid, la capital de l’Imperi i no han tornat.
Les Illes Balears obtenen inversions per part de l’Estat espanyol en infraestructures molt per davall de la mitjana.
Les Balears tenen la menor inversió en Sanitat de tot l’Estat.
Les Balears tenen la inversió en Educació de les més baixes de tot l’Estat.
Les Balears tenen la despesa anual per habitant en serveis socials més baixa de tot l’Estat; el preu de la benzina més car de tot l’Estat; el percentatge d’empleats públics més baix de tot l’Estat; els preus més cars de lloguer d’habitatges; la menor oferta d’habitatge social.
El Deute històric sanitari estatal a les Balears: 2.800 milions d’euros redunda directament en el malestar dels pacients, distorsiona la feina dels metges i retalla la intimitat dels malalts.
El trajecte de transport de mercaderies entre Palma i Barcelona és el més car del món.
L’Estat controla les entrades i sortides a les Balears (ports i aeroports), cosa que fa que es prioritzi l’afany recaptador i no el benestar dels residents.
Heretar a les Balears surt cinc vegades més car que a Madrid i només a Catalunya i el País Valencià és més car que a les Balears.
Les Balears i Catalunya són les Comunitats on resulta més car morir-se.
Madò Astorada esdevé Madò Aclaparada quan li cauen al damunt més i més dades: Les Balears reben 13 milions de visitants a l’any, el segon lloc del món que rep una major pressió turística vacacional. Durant el mes de juliol i agost el nombre d’habitants es duplica, passant dels esmentats més de 1,2 milions habitants a més de 2 milions de persones.
El monstruós aeroport de Palma opera 26 milions d’operacions: un aterratge o enlairament cada 50 segons a l’estiu.
Tot plegat escalfa el mercat immobiliari, complica la gestió de residus (l’Arxipèlag és la regió d’Europa que produeix més fems), aguditza la manca d’aigua i d’energia.
El parc automobilístic és un altre esperpent gegantí: supera en concentració el Japó. Més d’un vehicle per persona, més una flota de milers de cotxes de lloguer al volant dels quals hi circulen persones que no coneixen les carreteres.
Cal sumar que més de 1.000 xalets nous s’han edificat en els darrers sis anys en sòl rústic a Mallorca.
Madò Astorada és, també, Madò Balearitzada. I passa pena per la seva salut. No debades viu a la comunitat amb la menor esperança de vida i major incidència de patologies circulatòries i tumorals de l’Estat.
També la comunitat més ‘estressada’ de tot l’Estat i la més desatesa, amb la pitjor ràtio de sanitaris per pacient. Ostenta el rècord en el consum d’antidepressius i ansiolítics.
La malaltia més estesa a les Balears és la insuficiència pressupostària.
Madò Astorada és ara Madò Cavil·lada: s’ha de menester el territori de sis arxipèlags més per tal que el consum de les Balears sigui sostenible. Hem sacrificat a l’activitat turística i residencial els mateixos atractius que els esperonaren i la riquesa que cream no redunda en benestar pels astorats habitants d’allò que un dia va ser un paradís.
Madò Astorada però Xalesta, esdevé Madò Indignada. I enrebosillada i encaputxada, puny clos i anima enravenada comença a ballar hip-bot i a proclamar una jota rapejada malversada i poc educada:
«Ara que ens ha envaït la perplexitatpregam que els dies de silenci s’hagin acabat. I els dies d’acotar el cap davant l’ocupanti de retre vassallatge als ignorants. Pregam per recuperarels nostres indígenes parlarssense imposar el castellà per educacióo l’anglès per globalització.
Que esdevengui la nostra llengua fortaQue no haguem de plorar més llengües mortes.
Pregam per saber desxifrar tots els codis secrets,tràmits burocràtics i llenguatge administratiu,que mantenen el nostre poble captiu.
Que Mallorca sencera descobreixi,que estam en guerra,
però que cal dissimular.
Que els atacs de pedres esdevinguin intifades
i els punyals clavats a Son Espases
siguin espases de Damòcles
damunt els caps dels qui venen la terra.
Que un exèrcit de poetes
desarnats fins a la ment,
esdevenguin foners,
llançadors de poemes
contra l’agre turisme.
Que passem l’arada poètica davant el sou.
Que cadascú l’eina esmoli
per quan un altre octubre torni.
Que quan votem no sigui per triar
«entre canvi climàtic o final nuclear»…
I posats a demanar,
no dic jo guanyar, guanyar, allò que se’n diu guanyar.
Però, ben segur, es podria arreglar
la cosa del dret a l’autodeterminació dels pobles
i l’alliberament dels territoris ocupats
de Gaza, Cisjordània, Santa Ponça i Calvià.
I ja no dic jo guanyar, guanyar, allò que se’n diu guanyar,
però que Mallorca sigui lliure…
I també ho siguin els Països Catalans».
Comments