En Drac i en Coca

(Conte topical inspirat pel llibre Maceta. Diari d'un indígena)

Temps era temps que la coca era de trempó 

i el palo es bevia amb sifó

En aquell meteorit caigut des de l'espai exterior 

anomenat, per alguns, 'sa Roqueta'.

Observada des de defora aquella terra semblava una illa

o encara pitjor, una comodidat autònoma

era en realitat una comunitat astronòmica

Però anem per passes.

Situem-nos en l'espai i el temps: 

Són temps difícils...

Mallorca, coneguda com a l'illa que la palma 

és habitada per indígenes, rostres pàl·lids i guiris extraastronòmics.

Els indígenes són gent pacífica

però fan matances per sobreviure

mengen panades, cocarrois i ensaïmades

i sempre tenen a mà la coca de trempó.

Que per vendre-la als rostres pàl·lids i guiris extraastronòmics l'anomenen 'pizza mallorquina'.

Gent senzilla, tan senzilla que són a punt de quedar sens illa.

Gent desproveïda de memòria, però amb molts de records i encara més souvenirs per vendre.

Els indígenes es comuniquen per senyes, però no senyes d'identitat precisament.

Beuen palo, caminen pausadament, resolen els problemes dient «tanmateix».

Són gent amb sensibilitat, 

reciten de memòria lo pis de Formentor («suelos de gres, armarios empotrados...»)

i per no estar aturats, fan llargues coes a l'atur.

Els rostres pàl·lids no són gent pacífica,

arribats de Foramallorca,

deien que necessitàven prendre el sol,

i, efectivament, poc a poc han anat prenent el sòl als indígenes.

De fet, han convertit el sol en la principal cadena.

Els guiris extraastronòmics es limitaven a considerar que Malle-Mallorca és el paradís, a torrar-se com sobrassades i un meteorit surant damunt la mar com el vertader jardí de l'Edèn.

A Mallorca hi ha molta autoestima, tanta que tenim més autos que a cap altra banda del món.

I també hi ha un auto govern. 

Ja que els cotxes són els que en realitat marquen les principals decisions.

En aquells temps en que als aeroports no hi deixaven entrar sobrassades,

governava Mallorca i paradisos adjacents en Coca,

anomenat així perquè consumia molta coca de trampós,

que ningú anomenava pizza mallorquina,

I que li duia de Valldemossa,

l'home de la seva vicepresidenta rossa.

En Coca, com que era bilingüe es pentinava dues vegades 

per això va sempre tant repentinat.

Tenia un programa polític, 

en realitat era un programa del paleolític.

Aparegué aleshores en Drac

un monstre ferotge, terrible i devastador que podia caminar, volar i nedar, i tenia un alè tant pudent, que des de molt lluny amb les seves alenades enverinava l'aire.

En Coca totd'una li oferí la seva amistat

i per segellar-la va preparar una retxeta de sucre en pols

i en Drac quedà impressionat:

«Vaja suministro!»

proclamà amb la seva veu rogallosa, com escanyada, que me recordava un padrí...

«Es nota que has estat ministro!»

«Farem molts de negocis junts»

Proclamà el Drac constructor.

Farem negocis 'a lo grande'

Digué el de la gomina i la clenxa.

Jo he tocat fons

Tenim tant en comú... jo també n'he tocat molts de fons públics

Jo som un Drac. Però no vaig de coves. Jo faig edificis i poliesportius.

Idò jo no tenc cap peix al cove. Ni cap idea al cap. I els únics forats que faig. Són al pressupost públic. Respongué en Coca

Jo vaig fent la bolla més grossa. I si no surt la pilotada. Farem camps de golf. 

La qüestió és fer forats... (afegeix l'altre). Com a càrrec públic me carrec tot lo que és públic

Idò ens hi podem posar. Podem fer un contracte. Tu fes quatre retxes i jo aniré fent la pasta.

I tot seguit desplegà plànols i començà a explicar per on havien de construir o sigui de destruir:

Farem un gran parc temàtic amb carreteres que passen per ull i metros que s'aneguen.

Me pareix bona idea, digué en Coca, però ha de ser caràcterístic... que jo defens lo nostro.

Lo nostro? Preguntà estranyat en Drac

A Sicilia tenen la Cosa Nostra i aquí tenim Lo Nostro aclarí el president.

Ah! t'havia entès malament. No te preocupis serà un complexe caracturístic

Hi haurà parque?

No passi ansia hi haurà parquet i moqueta i cobrirem tot Mallorca de plantes i també flors...

plantes i flors?

hotels de 25 o 30 plantes i si tenguessis esTIL sabries que en angles són floors, va fer broma, amb la veu embromada.

Tot allò, a en Coca, li sonava a flors i violes

Li podem dir 'Mallorca Balcón del Mediterráneo'... ja veig les coes de guiris per fer-se el haraguiri jugant al balconing. 

No ens hauríem de precipitar

Farem ciment i farem pasta!

I quan de temps tardareu

Això estarà fet en sis dies

I al setè descansareu?

No al setè començarem les reformes

Això és una bicoca! Proclamà entusiasmat en Coca.

Però amb to més preocupat digué:

I ara pensava i amb els indígenes què farem?

Els farem una reserva

A qualque hotel?

No, els construirem una reserva devers can Panet. Adossada a les fonts urbanes. Els podem fer ballar es parado.

Sí! I cantar la bilingüera!, respongué en Coca amb els ulls espurnejants.

Però vet aquí que quan en Drac es disposava a començar el pla de destrucció massiva i definitiva de l'asteròide Mallorca, aparegué una espècie de Cavaller, que els indígenes immediatament identificaren com a Sant Jordi, per bé que aquest sol ser caracteritzat com un  jove guerrer, amb una brillant armadura, muntat sobre un cavall blanc i brandant una llança i el personatge aparegut era antimilitarista, esprimatxat i camallarg amb barbó, vestit de color negre, amb qualque ploma pel cap i cavalcant un myotragus. I només anava armat amb una capsa plena de llibres.

La qüestió és que aquell peculiar Sant Jordi, malgrat les advertències i qualque súplica dels indígenes, se n'anà cap allà on era en Drac... 

i va exclamar: escoltau-me!  

I una guarda de policies el varen escortar.

El varen escortar fins a comissaria, amb unes peculiars polseres tot inclòs.

L'acusaren de terrorisme per haver fet un llibre titulat 'Mas Eta'

Però el nostre heroi tenia superpoders i aleshores, començà a emetre unes ones tipus mediterrània i acte seguit, proferí les tres preguntes essencials: 

Quin és veritablement el diàmetre ideal d'una ensaïmada?

Que va ser primer la roda o l'ensaïmada?

Els mallorquins som o no som?

Tothom restà embadalit i el nostre Sant Jordi negre proclamà: 

«Si a Mallorca sempre hem dit

que 'això era i no era'

avui dia podem dir

que 'això era i ja no és'

no voldria ser alarmista

però ara mateix em deman

quin futur els espera

als fills dels nostres pares…

la pregunta és molt senzilla:

per què a la nostra illa

els souvenirs són de Sevilla?

Si els turistes vénen de fora

com així els indígenes

som els extraterrestres?

Tot això ho he estat meditant

i tant ho he meditat

que m’he editat aquest llibre

Maceta, es crit a Mallorca»

I creis-me si vos dic que aleshores, els seus llibres corregueren de mà en mà -basta dir que va ser un dels més venuts per Sant Jordi! -  entre els indígenes, que armats amb macetes començaren a tomar excavadores i grues i a esbucar xalets il·legals i palaus de congressos.

I aquell escrit va ser 'es crit' d'un poble que acabà per sempre amb en Drac i en Coca.

I vet aquí que aquelles macetes es convertiren en cossiols i dels cossiols en sorgiren ràpidament rosers, amb les roses més vermelles que aquells indígenes haguessin vist mai i els indígenes feliços es repartien roses i llibres per compartir la felicitat i la Llibertat.