'Les paraules viuen a l’esperit'
Virginia Woolf
Quid Pro Quo, 2023
Dolors Udina i Iris Llop ens presenten aquest recull d’assaigs sempre suggerents i reveladors
Sovint, en aparèixer el concepte de creador total referint-nos a l’àmbit literari, ens creua pel cap el nom de Virginia Woolf. Figura cabdal del modernisme literari anglès, va dedicar gairebé tota la vida a l’escriptura. I ho va fer de manera tan intensa i apassionada que ens deixà algunes de les obres més interessants del segle XX, com ara Mrs. Dalloway, Al far, Orlando, Les ones o Una cambra pròpia, una obra cabdal, reivindicativa, per entendre el feminisme literari i el paper de la dona vinculat al fet creatiu. L’adjectiu d’escriptora total és bo d’entendre si tenim en compte que Woolf va ser novel·lista, crítica literària, editora, dietarista, contista, assagista... A Les paraules viuen a l’esperit (Quid Pro Quo, 2023), trobam una selecció d’assaigs escollits pel bon quefer de Dolors Udina i Iris Llop, que també s’encarreguen, respectivament, de la traducció i del pròleg que enceta el volum. De seguida que ens endinsam en aquestes pàgines, ens empaita una certesa entorn de la praxis creativa de Virginia Woolf: tant si el talent i la genialitat són innats o adquirits, no podem dubtar que l’escriptora anglesa en disposava de dosis molt elevades i les feia servir per oferir-nos unes reflexions sempre il·luminadores, ben fonamentades. Alguns capítols del llibre són prou indicadors del contingut assagístic, com ara Apologia del lector comú, ¿Com s’ha de llegir un llibre?, Com desconcerta un contemporani, La novel·la moderna, L’art de la ficció i La vida i el novel·lista. A través d’aquests escrits coneixerem més a fons alguns autors essencials —Austen, Hardy, Scott, Meredith, Proust, Flaubert, Shelley, Keats i tants altres— i l’autora ens declararà la seva gran admiració pels autors russos del XIX, amb una clara preferència per dos monstres literaris com Tolstoi i Dostoievski. Les comparacions entre la literatura clàssica i els autors del moment es fan presents a l’hora de fer-nos veure que amb el temps i els canvis socials convé apostar per noves fórmules creatives, deixant enrere uns estils i uns arguments encarcarats que les noves generacions s’han de reinventar. Es tracta, en definitiva, d’un recull que ens mostra una escriptora amb una agudesa crítica i un criteri literari que són un pou de coneixement sense fons.