Aquest poemari fou guardonat amb el Premi Miquel de Palol 2022
Les Ocultacions
Anna Gual
Proa, 2022
Amb una gran passió a la vida, sempre hi ha un bon motiu per a seguir endavant. Sabem que tard o d’hora el recorregut s’acaba, però el gaudi de la travessia haurà valgut la pena. I si no que li demanin al protagonista de La passió, el segon poema del nou llibre d’Anna Gual: Les ocultacions (Proa, 2022), Premi Miquel de Palol. L’home, al llit de mort, «amb les mans girava el full del llibre final». Però aquest llibre és metafòric, no existeix físicament, perquè l’home sap que la seva vida ha estat sempre lligada als llibres, a la passió per l’escriptura, a la necessitat de dir i expressar per donar llum, il·luminar les coses per mitjà de les paraules. Res no existeix, sense elles. Els mots configuren el món. I cada vida és un univers en expansió. Un únic vers que es refà i es reconstrueix infinitament. Uns poemes més endavant, ja podem veure com la poeta estira el fil del temps i s’aferra a la idea de circularitat: baules de la vida que s’enllacen entre la llum i la fosca. Enfront de «l’ésser microscòpic que respira», tenim el contrapunt d’aquella antiga llavor, els ancestres que sempre perduren: «Ningú podrà negar / que no sigui la teva rebesàvia, / la dels conreus de blat / i la dels flocs de palla / que li recollien els cabells / fa cent trenta anys». Potser per salvar tot aquest pretèrit evanescent i aquest ara que ja no existeix, Anna Gual ha de deixar testimoni, i ho fa emprant la millor eina que té a l’abast: «Escriuré per no salvar-me. / Crec que vaig bé per aquí. / Escriuré per deixar dit / que vaig intentar no salvar-me». I també, encara més clar, aquesta mena de lema existencial: «El plaer de dir / és més sagrat que el desig del cor, / i escric per no oblidar». Des de la ignorància, que ve de lluny i cada dia s’engrandeix més, fins a la nova normalitat, que se’ns imposa com un absurd modus vivendi, Anna Gual estableix un exercici dialèctic amb la fragilitat del ser i del no ser-hi. Amb alguns versos que a voltes s’arrapen a l’enginy —al poema titulat L’òliba, per exemple— i a través de composicions punyents que exploren la pèrdua, l’esperança, l’acceptació..., Gual ens regala un poemari tan íntim com necessari.
コメント