(Al mercat)
Personatges.-
UNA
ALTRA
UNA.- Hola. Feia estona que no et veia. Com estàs? Et trobes bé?
ALTRA.- No.
UNA.- No? No va bé? Què et passa?
ALTRA.- Que no veus que vaig amb crosses? Em vaig rompre el maluc.
UNA.- Oh, quina mala sort. Puc fer res per tu?
ALTRA.- No pots fer res. L’home m’ha abandonat i tinc dos fills amb quaranta de febre.
UNA.- Ja ho val, ja ho val...
ALTRA.- I no he acabat. Estan a punt d’embargar-me la casa.
UNA.- Em sap greu. Necessites diners?
ALTRA.- Necessito salut! Això és el que necessito!
UNA.- M’estàs deixant la moral per terra.
ALTRA.- Tu m’has demanat com estava i jo t’ho estic dient.
UNA.- Però, però...
ALTRA.- Esperaves que no fos tan sincera. No és així?
UNA.- La gent no acostuma a fregar els seus problemes pels morros dels altres.
ALTRA.- Som amigues, no? Idò, ja ho saps! Si en l’amistat no ets pots sincerar no hi ha amistat que valgui.
UNA.- Sí, però qui diu les veritats perd les amistats.
ALTRA.- Això vol dir que has deixat de ser amiga meva?
UNA.- No, però dels amics esperem que ens prestin ajuda, no que ens la demanin.
ALTRA.- Jo no t’he demanat res. Només he contestat a la teva pregunta. Hauries preferit que t’hagués mentit.
UNA.- Tampoc és això. No et posis així.
ALTRA. Que no em posi així? Com vols que me posi?
UNA.- Està bé, està bé... Perdona’m si t’he molestat.
ALTRA.- És clar que m’has molestat! T’he dit com estic i t’has emprenyat!
UNA.- No m’he emprenyat, però no esperava tanta sinceritat per la teva part.
ALTRA.- Ara veig que no ets tan amiga meva com me pensava.
UNA.- Sí que ho soc, però l’amistat no s’ha de fer servir per queixar-se les vint-i-quatre hores del dia.
ALTRA.- Jo em queixo les vint-i-quatre hores del dia? Jo? Però, què dius? Què t’empatolles? És millor no tenir amigues com tu!
UNA.- Res, ja me’n vaig. Quan ens torna’m a veure potser estaràs de més bon humor.
ALTRA.- Humor! Mira qui xerra d’humor!
UNA.- Adeu: ja t’ho faràs!
ALTRA.- Ja t’ho faràs, ja t’ho faràs... Ho veus? (Es posa a plorar).
UNA.- No faltava res més que et posessis a plorar. No hi ha qui t’aguanti! (Surt d’escena)
ALTRA.- Sí, ara s’ha fet l’ofesa. Això és insuportable!
Es posa a plorar desconsoladament fins que cau el
TELÓ