top of page
Writer's pictureJoan Guasp

 La perplexitat


(A la platja)

Personatges.-

ELL

TU

ELL.- Estic perplex. (Sospira) Tu com saps que tu ets tu?

TU.- No ho sé. Per què m’ho preguntes?

ELL.- Ja t’ho he dit, perquè estic perplex. És que tampoc no sé si jo soc jo.

TU.- Comparteixo la teva perplexitat. No entenc com el món ho sap.

ELL.- Com?

TU.- No sé com el món sap que és el món.

ELL.- Això sí que és del tot incomprensible!

TU.- (Mirant el cel) El Cel com sap que ho és?

ELL.- Que és què?

TU.- El Cel. Com sap que ell és el Cel?

ELL.- Aquests interrogants em deixen amb els cabells drets.

TU.- És com l’Univers. L’Univers tampoc ho sap. No sap que sigui l’Univers.

ELL.- I això que l’Univers és més gran que el món.

TU.- Sí, l’Univers és molt més gran.

ELL.- Com ho saps? L’has vist mai?

TU.- No, nosaltres no el podem veure. És massa gran. És infinit.

ELL.- Per això jo no puc saber jo qui soc ni com soc.

TU.- Per què?

ELL.- Perquè soc com l’Univers: infinit.

TU.- N’estàs segur?

ELL.- No, però deu ser així. Si no fos així, sabria que jo soc jo. I tu sabries que tu ets tu.

TU.- Tot això és un misteri.

ELL.- Què és un misteri?

TU.- No ho sé. Tu ets un misteri, i jo soc un misteri.

ELL.- I el món és un misteri.

TU.- I l’Univers és un misteri.

ELL.- Tot plegat és un misteri.

TU.- Tot és un misteri i no sabem què és un misteri.

ELL.- Aquest és el misteri.

TU.- Aquest és el misteri? Com ho saps?

ELL.- No ho sé. Per això ho dic.

TU.- Dir que tot és un misteri resol tots els misteris.

ELL.- I Déu?

TU.- Què?

ELL.- Què és Déu i qui és Déu?

TU.- Això ho sé.

ELL.- Ho saps?

TU.- Déu és aquell que fa la nostra perplexitat. Segur.

ELL.- Segur?

TU.- Segur. Déu és qui fa la nostra absurda i meravellosa perplexitat!

ELL.- Sí!


(Es posen a riure i corren a capficar-se dins l’aigua del mar)

TELÓ

Commentaires


bottom of page