PETIT TEATRE QUOTIDIÀ
(A la casa del pare)
Personatges.-
PARE
FILL
FILL.- Pare, he pecat.
PARE.- Ja ho sé.
FILL.- Ja sé que ho saps, però t’ho volia dir.
PARE.- Gràcies per la confiança. Ets un bon fill.
FILL.- No ho tornaré a fer, pare.
PARE.- M’alegro que ho diguis i que m’ho diguis.
FILL.- Em perdones?
PARE.- I tant que et perdono. Estigues tranquil. Existeix cap pare que no perdoni mil vegades mil els seus fills?
FILL.- Em sap greu haver-te ofès.
PARE.- No passa res. Ja ho he oblidat. Oblida-ho tu també.
FILL.- Quina penitència m’imposes?
PARE.- Penitència? Què vols dir?
FILL.- Quin càstig he de complir?
PARE.- Un càstig? Un premi és el que et mereixes!
FILL.- Un premi? Què dius, pare? Vol premiar-me per haver-te ofès?
PARE.- Per haver-me alliberat d’un gran pes i per haver-me proporcionat l’alegria més gran de la meva vida!
FILL.- Pare...
PARE.- El càstig de la joia i del goig suprem! El premi de l’exultació infinita!
FILL.- Goig i joia? Exultació? Pare..., no t’entenc.
PARE.- Vull que t’alegris, fill. Vull que t’alegris de la mateixa manera que jo estic alegre. Veure’t al meu costat no té preu, no té valoració més alta! Fill meu!
FILL.- Jo m’alegro amb tu, però...
PARE.- Et convido a sopar.
FILL.- A sopar?
PARE.- Ja he avisat la mare i tota la família. Ho hem de celebrar. Aquest vespre farem una festa.
FILL.- Pare, ja saps el que dius: la meva penitència, el meu càstig serà una festa i un sopar?
PARE.- T’ho mereixes, fill.
FILL.- Aleshores, jo em faré càrrec de totes les despeses. Jo ho compraré tot llogaré els cuiners i els criats...
PARE.- I què més? Com pagaràs, tu, si t’ho has gastat tot aquests anys passats? Ets un somiatruites!
FILL.- Pare, almenys deixem compartir la consumició.
PARE.- Abraça’m, fill, i anem al millor restaurant de la ciutat, que tothom ja ens està esperant.
(S’abracen i surten d’escena amb moltes mostres de gaubança i eufòria)
TELÓ