La mestra i la Bèstia
Imma Monsó
Anagrama, 2023
Aquesta novel·la ha estat mereixedora del Premi Òmnium a la Millor Novel·la de l’Any
No és cap novetat afirmar que els grans premis literaris s’han convertit en un negoci fraudulent. És evident que les editorials no viuen de l’aire del cel i que cal omplir les arques per poder seguir subsistint. El problema és que abans es filava una mica prim i, més enllà de fer calaix com a màxima prioritat, s’intentava oferir al públic lector un producte de certa qualitat. Avui dia comanden els números i les lletres s’han arraconat per als pocs lletraferits que encara aguanten l’escomesa. Què ha passat amb el Premi Josep Pla? I amb el Sant Jordi? Del Ramon Llull, ja no cal ni parlar-ne. I així amb la majoria de grans premis controlats per grups editorials o per les entitats que hi estan lligades. De moment, el qui manté la qualitat literària per damunt altres interessos, evidentment amb alguns oblits o refusos que no passen per alt, és el Premi Òmnium a la Millor Novel·la de l’Any. Amb La mestra i la Bèstia (Anagrama, 2023), Imma Monsó demostra una vegada més, per si algú encara en tenia dubtes, que és una escriptora de raça, una narradora que domina els recursos a la perfecció i que disposa d’un domini lingüístic excepcional. L’any 1962 la protagonista, la jove Severina que ha obtingut plaça de mestre en un petit poble del Pirineu, arriba a Dusa amb poca cosa més que la il·lusió d’aconseguir tres propòsits: «una casa pròpia, una finestra des d’on veure nevar i un poble on conèixer el mínim de gent per poder considerar-se una persona normal». Enrere queden la casa de la carretera on vivien, el taller del veïnat López, les absències misterioses del pare i l’educació d’una mare sempre patidora i afiliada al dubte perpetu. En un lloc hostil i relacionant-se amb uns personatges que semblen de bàndols diferents, de seguida se sent desconcertada, vigilada, com si estàs sempre a prova davant els ulls severs i escrutadors d’una petita comunitat. Atreta pel rondinar de Simeó-la Bèstia i regularment informada del que passa i ha passat al poble gràcies a la Justa, la Severina comença a veure clar que allò no és el paradís que esperava i decideix partir. Amb els ecos de resistència i clandestinitat de després de la guerra com a ambientació, amb l’exemple de llibertat i progrés de la tia Júlia a Barcelona i els temors sempre marcant el dia a dia al poble, Imma Monsó ens ofereix un retrat personal i col·lectiu per mitjà d’una prosa molt acurada, treballada amb un fervor i una intensitat que sedueix els paladars més exquisits.