top of page
  • Writer's picturePere Joan Martorell

La Cinta vermella de Fèlix Fanés

'La cinta vermella'

Fèlix Fanés

Ensiola, 2023


Fèlix Fanés ens presenta un interessant dietari emmarcat en l’any de la pandèmia


El conreu del dietarisme en la nostra literatura no és gaire freqüent. Tenim com a referents els noms de Pla, Gaziel i Foix, com a exemples més clàssics, però també hem pogut llegir les aportacions al gènere de Valentí Puig, Enric Sòria, Vicent Alonso, Francesc Parcerisas o, per aquests verals, Guillem Simó, que anys enrere va suposar la descoberta d’un escriptor de raça oferint-nos un dietari genial i polèmic. Tenint en compte que es tracta d’anar deixant escrit el pas dels dies, la pregunta que sovint compareix és: què em pot contar d’interessant a mi aquest paio? Ras i curt: no sempre resulta engrescador a priori endinsar-nos en les glòries i misèries d’algú, tot i que a vegades la curiositat enfront del personatge fa esmicolar la reticència. En aquest cas, es tracta d’un dietari titulat La cinta vermella (Ensiola, 2023), que d’entrada ens imposa reminiscències del setè art, escrit per Fèlix Fanés, periodista, crític de cine i professor d’història de l’art, que anteriorment ha publicat assaig, novel·la, relats... L’època que l’autor ens narra comprèn l’any 2020 i els darrers mesos del 2019, un any i busques en què l’alarma epidemiològica i la tensió política estaven a l’ordre del dia. A banda de diversos texts que ens expliquen aquests fets, Fèlix Fanés, bon coneixedor de l’àmbit docent, periodístic i cultural, ens va deixant testimoni d’alguns episodis memorables. Hi ha els inicis professionals del pare i l’ambient familiar, les trobades amb personalitats de la talla de Carles Hac Mor, Sam Abrams, Jaume Pomar, Guillem Frontera, Montserrat Abelló, Josep Ramoneda... Evidentment, hi ha molt de cinema i referències al món de les arts plàstiques i la poesia, que ens van explicant situacions com ara l’herència de Dalí o el gran estil de Ferrater a l’hora de referir-se a altres poetes. Tot i l’interès de la majoria d’aquestes peces, cal destacar el maneig narratiu de Fèlix Fanés, que ens delecta amb una prosa acurada i elegant.

SOMTEMPS

bottom of page