top of page
  • Writer's picturePere Joan Martorell

La casa dels caps de setmana

Aquest llibre fou guardonat amb el Premi Just M. Casero 2022


La casa dels caps de setmana

Marta Pasqual

(Empúries, 2023)


Amb el temps, afortunadament, els desvaris i els abusos que els poderosos han infligit als més dèbils van sortint a la llum. Sembla com si l’autoritat, des de temps immemorials, s’hagués procurat uns drets que estipulen l’ús i l’abús de les coses i les persones que es tenen a l’abast. Això és així, és clar, perquè els mals hàbits dels qui manen sovint resulten difícils d’eradicar i avui dia encara perviu aquesta tara, tant en l’àmbit (de suposada virtut i puresa!) de l’Església com en el redol més restringit, teòricament protector i positiu, de la pròpia família. A La casa dels caps de setmana (Empúries, 2023), la segona novel·la de Marta Pasqual, assistim d’entrada a un fet que una cinquantena d’anys enrere, quan es començava a deixar enrere la grisor del franquisme i s’entreveia l’arribada d’una època d’esplendor i creixement, va començar la febre de les segones residències: una forma de progrés consistent en deixar la ciutat per anar a gaudir de la platja, el camp o la muntanya. L’Oriol i l’Anna poden dur a terme el seu somni i fer-se la casa mentre veuen créixer els seus fills: la Blanca i l’Oriolet. Sembla que aquest nou paradís els ha d’obrir les portes a experiències vitals, de joia i gaudi davant un món nou i fascinant. Però tot té bo i dolent: dins la intimitat de la casa passen coses fosques. La casa guarda un secret terrible que perdura de generació en generació. Padrina, mare i néta són les baules d’uns fets silenciats durant molts anys, fins que la veritat surt a la llum per desemmascarar el monstre. Marta Pasqual ens explica una història terrible, d’una cruesa feridora, que ens mostra els dimonis que també habiten els paradisos. Però ho fa amb una prosa excessivament bàsica, un registre de veus neutre, que deixa de banda la diversitat expressiva dels personatges. En ocasions, aquests actuen de forma inversemblant, com quan la filla conta a la mare els abusos i la mare es limita a dir-nos l’amor que sent pel marit, un autèntic depravat que hauria de ser a la presó.

Comments


bottom of page