Humanum est
(Epigrames de Claudi Valeri)
Ponç Pons Quaderns Crema, 2023
Ponç Pons ens presenta un poemari que s’endinsa en el passat per arribar als nostres dies
Probablement qui més ha exercit l’art literari més camaleònic posant-se en la pell d’altres ha estat Fernando Pessoa, escriptor universal que va excel·lir en l’alteritat a partir de múltiples heterònims. Sens dubte, el gran poeta portuguès és un dels autors de capçalera del menorquí Ponç Pons, que en aquesta ocasió ens presenta un recull de poemes fent servir la veu de l’alter ego Claudi Valeri. A mode de presentació, a l’inici del llibre una de les seves filletes en fa una semblança, i d’aquesta manera podem conèixer algunes dades interessants sobre el personatge. Fill únic, ric per herència, amb dues grans passions: la Poesia i l’Amor. Amb Humanum est (Epigrames de Claudi Valeri) (Quaderns Crema, 2023), Ponç Pons ens ofereix una poètica que funciona talment una biografia. A partir de les vivències del poeta de l’antiga Roma, Ponç Pons aconsegueix un exercici líric d’alt voltatge precisament com a conseqüència d’un viatge a la ciutat eterna. Un dels temes essencials que recorre el llibre de cap a peus és la passió carnal, el desig sexual que el protagonista va narrant a través de poemes adreçats a diferents amants: Pòrcia, Agripina, Clea, Drusil·la, Flora, etc. Regularment, la veu del poeta funciona talment un diari que pregona l’statu quo de la ciutat: «Fills d’una Roma que es desfà i escup / gargalls de befa contra els somnis d’art, / tota la plebs demana sang al circ». Així, també tenim notícia d’alguns fets que ens transporten a les intrigues polítiques i religioses de l’època. I, és clar, com que seguim travelant segles després amb la mateixa pedra, hi ha moltes reflexions aplicables als nostres dies: «Hi ha poetes, Mecili, que són com els corbs, / es barallen entre ells per un tros buit de fama». Ponç Pons aprofita l’existència imaginada de Claudi Valeri per demostrar que el temps passa però que la naturalesa humana es manté inalterable. L’amor i l’odi, el càstig i l’esperança, les il·lusions i les lluites, la literatura i la vida..., continuen configurant el patrimoni de l’home lliurat a la incertesa dels dies. Amb aquests epigrames que funcionen amb una harmonia rítmica impecable, Ponç Pons ens regala un llibre intens, ple d’anècdotes i reflexions que ens traslladen des del passat fins a l’actualitat.