(En una Sala de Judicis)
Personatges.-
IMPUTAT
JUTGE
IMPUTAT.- Ho tornaré a fer. Ho tornaré a fer!
JUTGE.- Què és el que tornaràs a fer?
IMPUTAT.- El que vaig fer. Vaig fer el que em donava la gana.
JUTGE.- Tornaràs a actuar contra la llei?
IMPUTAT.- Quina llei?
JUTGE.- La nostra llei.
IMPUTAT.- Jo només en tinc una de llei: la meva. La que em dicta el meu interior. Sempre faig allò que em convé.
JUTGE.- Sempre que obeeixi l’autoritat.
IMPUTAT.- L’autoritat soc jo.
JUTGE.- Autoritat de què?
IMPUTAT.- Autoritat sobre jo mateix. Jo sempre que puc m’obeeixo a mi mateix.
JUTGE.- Hi ha una autoritat que mana més que nosaltres. Una llei que ens diu com hem d’actuar.
IMPUTAT.- Jo no necessito que ningú em digui què he de fer. Jo ja ho sé.
JUTGE.- Hi ha l’alcalde, el president del Govern, la policia...
IMPUTAT.- Cap d’ells sap millor que jo el que em convé a mi.
JUTGE.- Ells han estudiat.
IMPUTAT.- I jo m’he estudiat. És més important estudiar-me a mi que obeir els altres.
JUTGE.- Tu ets un anarquista.
IMPUTAT.- Potser, no ho sé. Jo només sé que m’estimo a mi mateix. Si això és anarquisme, jo soc anarquista.
JUTGE.- També tens obligació d’estimar els altres.
IMPUTAT.- Els estimo perquè em convé estimar-los, no per obligació.
JUTGE.- Has de ser un bon ciutadà, i quan no respectares el semàfor, no ho vares ser.
IMPUTAT.- Jo tenia pressa. Molta pressa. Quan convingui, ho tornaré a fer.
JUTGE.- Et saltares una prohibició.
IMPUTAT.- El meu fill patit tenia quaranta de febre i havia d’arribar al consultori mèdic com més aviat millor. Primer és el meu fill que un semàfor.
JUTGE.- T’he de sancionar. Hauràs d’ingressar a la presó.
IMPUTAT.- Fugiré. Ja ho he fet altres vegades i ho tornaré a fer.
JUTGE.- Així no pots anar per la vida!
IMPUTAT.- No hi puc anar d’altra manera!
JUTGE.- Has d’acceptar les regles del joc polític.
IMPUTAT.- Les regles del joc polític són les que jo decideixo. Les que em fan viure bé.
JUTGE.- D’acord, ho entenc. Però no ho tornis a fer.
IMPUTAT.- Ho tornaré a fer.
JUTGE.- No ho tornis a fer!
IMPUTAT.- Ho tornaré a fer!
(S’apaguen els llums de la Sala i cau el TELÓ)