top of page
  • Writer's picturePere Joan Martorell

Faci'm oblidar el bosc

Faci'm oblidar el bosc

Sònia Moll

Godall Edicions, 2021


Sònia Moll ens presenta un poemari fet a partir d’una autenticitat reveladora


Entre el ser i l’estar es produeix un conflicte d’interessos. És difícil trobar-hi l’encaix adient perquè hi ha forces antagòniques que lluiten per assolir l’espai propi, per guanyar terreny a l’altra bàndol, un territori que va del jo en constant revisió a l’acceptació i a la necessitat dels altres. Per alleujar el malestar o per trobar vies d’acceptació, a vegades cal fer ús de la química. Aleshores és quan el jo, sempre divers i múltiple i singularíssim, s’entrega al fluir de la sertralina o l’alplrazolam, refugis plaents o caus vertiginosos. A Faci’m oblidar el bosc (Godall Edicions, 2021), Sònia Moll fa servir un jo poètic que es va refent a poc a poc seguint una consigna terapèutica: «Escrigui, vostè que en sap». Tal volta l’efecte pal·liatiu no resulta eficaç perquè a nivell vital, és a dir, a nivell sexual i sentimental, d’entrada, les coordenades no funcionen: «consumir-me la carn amb dejunis inútils / embafar-me el sexe de dones que no estimo». A la segona part del poemari, la poeta ens deixa apropar-nos al seu locus amoenus, els records d’una infantesa i d’una casa habitada pels embats de la memòria. El pare, la mare, aquella presència que no va ser..., tots espectres d’un temps evanescent però encara viu, boirós, palpitant com una nafra que mai no es clou del tot. El temps passa i els records no cessen, imatges d’un temps escàpol que sempre vagareja en silenci, mig amagat en el fons sense fons de la pròpia identitat: «Els meus morts han pujat sense permís / al camió de la mudança». Entrant a la part final del llibre podem trobar una successió de poemes que ens parlen de l’amor clandestí, la passió sense mesura de qui estima entre l’ànsia i l’ocultació, una forma com tantes altres d’entregar el cos i l’ànima al desig: «Morirem / i potser ens ploraran els gossos / que no sabran que hem fet l’amor tantes vegades / d’amagat / i del revés / i sense seny / i sense casa». Sònia Moll aconsegueix perfilar un llibre de poemes sempre sincers i equilibrats, d’una autenticitat tan efectiva i radical que no necessita recursos sobrers ni amplificadors sorollosos.

bottom of page