top of page
  • Writer's pictureJoan Guasp

El terrorista

(A la Fiscalia de l’Estat)


Personatges.-

SENYOR FISCAL

ACUSAT


FISCAL.- Sap per què l’he enviat a demanar?

ACUSAT.- No. Ni idea.

FISCAL.- Algú l’ha acusat de terrorista.

ACUSAT.- I què passa? Què és el que he fet?

FISCAL.- Ara fa temps que vostè va néixer.

ACUSAT.- Vol felicitar-me?

FISCAL.- No sap que el fet de néixer és un acte d’esmicolament i trencadissa?

ACUSAT.- No m’estranya, però no se m’havia passat mai pel cap que això fos una acció terrorista.

FISCAL.- Així que ho admet?

ACUSAT.- Sí, però jo no sabia que néixer fos considerat terrorisme.

FISCAL.- Vostè és un terrorista inconscient!

ACUSAT.- Potser. Potser, perquè això de néixer em ve de família. Jo no em puc considerar responsable.

FISCAL.- Què vol dir?

ACUSAT.- Vull dir que els meus pares també varen néixer. El meu pare i la meva mare nasqueren en el seu moment. Els meus avis i besavis feren el mateix. I els pares, mares, avis i besavis seus també nasqueren un dia. Tots els meus avantpassats varen néixer quan els va tocar fer-ho.

FISCAL.- Ja ho sé, ja ho sé! Però, què vol dir amb tot això?

ACUSAT.- És vostè el que m’ha citat aquí. Vol dir que tots ells, tots els meus avantpassats, pel simple fet de néixer també són terroristes?

FISCAL.- Aquí l’únic que fa les preguntes soc jo!

ACUSAT.- Disculpi, senyor Fiscal, però veig que vostè no ha preparat gaire bé l’interrogatori.

FISCAL.- Està qüestionant la meva feina?

ACUSAT.- I tant que ho estic fent. Vostè no em pot acusar de terrorista si no té totes les proves i tots els testimonis.

FISCAL.- M’està posant nerviós, senyor Acusat!

ACUSAT.- El poso nerviós perquè vostè no té les idees clares. El terrorisme, del qual vostè m’acusa, causa terror, genera por. No és així, senyor Fiscal? Li causo por jo a vostè, senyor Fiscal? Li genero cap mena d’espant o de terror, jo?

FISCAL.- No ho sé, no ho sé... Una mica, sí... Tot el que està dient és molt envitricollat per mi. Jo només sé que a la meva oficina ha arribat una acusació de terrorisme contra vostè. No sé res més.

ACUSAT.- Aleshores, s’hauria d’haver informat abans d’emplaçar-me aquí. Sap quants milions d’anys té la humanitat? Sap quin temps té l’univers? Sap quan va néixer el primer infant, la primera dona, el primer home?

FISCAL.- No ho sé... No ho sé...

ACUSAT.- No ho sap, eh? Però així i tot els acusaria de terroristes si algú els denunciés? Aprengui bé abans quin és el seu ofici. Això és el que ha de fer. Mentre no conegui com funciona el món i la bolla no em torni a citar aquí i acusar-me de terrorista.

FISCAL.- Disculpi, jo...

ACUSAT.- Aquí l’únic terrorista és vostè, que espanta la gent amb les seves al·legacions gratuïtes!

FISCAL.- Perdoni, jo no sabia... No sabia...

ACUSAT.- És clar que no sabia. No sabia ni sap res. Res! Quedi’s en pau, senyor Fiscal! Adeu!

FISCAL.- A...Adeu... Adeu i gràcies, senyor Acusat...

(ACUSAT surt d’escena i FISCAL resta assegut amb el cap a les mans, plorant d’impotència i de ridiculesa.)

TELÓ


Comments


bottom of page