'El federal'
Sebastià Alzamora
Proa
L’any 1868 la reina Isabel II fou destronada i exiliada a causa d’una revolució coneguda com la Gloriosa, així inicià el Sexenni Democràtic. Aquest període històric prometia progrés, era una esperança liberal, però aviat va desencantar alguns federalistes. Així, al Baix Empordà es gesta un aixecament federalista amb l’objectiu de donar una altra volta de rosca a la revolució. El 6 d’octubre de 1869 esclata el Foc de la Bisbal, liderat per en Pere Caimó, que compta amb l’ajuda de la seva dona, Isabel Batalla, i d’una jove sindicalista, na Isabel Vilà. Ells i en Francesc Sunyer són els protagonistes de la novel·la.
L’episodi històric que narra és d’una actualitat curiosa. Hi veim un borbó exiliat, debats sobre monarquia o república, estat confessional o laic, estat centralista o descentralitzat, l’ordre enfront de la llibertat… Això, afegint-li la presència de personatges històrics com Pérez Galdós o els militars que aclapararen la política espanyola del segle XIX (Prim, Espartero, Topete, Narváez, O’Donnell…), dona un resultat no gaire trepidant, però del tot interessant.
El federal és relativament breu, però és una novel·la detallada, on Alzamora cuida cada racó i s’atura a cada escenari. Segurament aquest positiu contrast és gràcies al fet que el gruix de l’obra transcorr durant una batalla quasi fugaç.
El tema principal és el control del poder. Els federalistes es veuen abocats a fer ús de les armes davant el poder, impassible a les seves reivindicacions. Així i tot, és una novel·la de fons antibel·licista; no mitifica la batalla, i la crueltat de la guerra queda retratada de tal manera que causa rebuig al lector, però sense arribar a ser excessivament desagradable.
En resum, El federal és una novel·la atractiva perquè dona a conèixer un succés relativament desconegut, amb una narració que no queda eclipsada pel trull del combat i permet una lectura reflexiva.