top of page
  • Writer's picturePere Joan Martorell

'El crestall rost' de Robert Graves

El crestall rost. Poemes de muntanya

Robert Graves

Traducció: Eduard Moyà

Nova Editorial Moll, 2023


El traductor Eduard Moyà ens dona a conèixer una part vital i poètica del gran Robert Graves


Quan hom se situa a mig camí de la llegenda i el mite, ens pot transmetre una imatge que no deixa de ser esbiaixada, imprecisa, conformada per tota casta d’anècdotes i situacions que van més enllà de l’estricta realitat. És el cas de Robert Graves, «el més anglès de tots els mallorquins», que va viure més de cinquanta anys a Deià, on encara s’hi pot percebre l’alenada fonda del seu esperit poderós i etern. De ben jove ja s’interessà per l’escalada i el muntanyisme, i als estius, aprofitant les vacances al nord de Gal·les, de la mà de George Mallory, que acabaria essent una llegenda conquerint cims, Graves ja se sentia atret per les altures rocoses. A El crestall rost (Nova Editorial Moll, 2023), Eduard Moyà ens ofereix una traducció en edició bilingüe de vint-i-cinc poemes relacionats amb la passió escodrinyadora de fondals i crestes que sempre va perseguir Graves. Conegut sobretot per les adaptacions cinematogràfiques d’algunes de les seves novel·les, Robert Graves va viure i va morir —la seva làpida al cementiri deianenc així ho certifica— com un poeta. I en aquests poemes hi trobam el contacte entre l’home i la natura: un home que persegueix el desig i la inspiració per mitjà de la Deessa Blanca. I la natura com el refugi emocional i vital d’algú carregat de projectes, pletòric de vida, posseïdor d’una energia inesgotable. Graves ens deixa imatges que avui dia encara perduren: «la mar com un moix amb el pèl fregat a contrapèl, / mentre el xaloc amb gust de caldera / bufa de ple al voltant del poble». Flueix el paisatge hipnòtic de marges i oliveres que contemplen les ones embravides de la cala i els penya-segats que es perden mar endins. I tant ens parla d’una molesta pedra a la sabata, d’aquest territori aspre, dur i sempre resistent, com de la relació entre l’esforç per assolir la muntanya i aquesta lluita constant per dominar els impulsos de l’amor i la passió. A la muntanya s’hi sent segur, reclòs, però a vegades també insignificant i perdut. D’igual manera li passa al poeta amb els embats del cor: no bufen sempre cap a on ell vol. En definitiva, un llibre molt interessant, testimoni de les vivències d’un home que ha esdevingut una mescla d’ídol diví i déu terrenal.

Comments


bottom of page