top of page
Writer's picturePere Joan Martorell

El corb burleta Edgar Allan Poe

El corb burleta

Edgar Allan Poe

Comanegra, 2023




Normalment ens construïm una visió de conjunt de l’obra d’un autor, intentant aglutinar un bon número de trets comuns que l’encabeixin en un determinat corrent literari i fusionant les característiques formals en un segell estilístic inconfusible. De seguida, en sentir el nom d’Edgar Allan Poe ens compareix una atmosfera boirosa i freda amarada de tensió i misteri. I a continuació, a mode d’ubicació de la seva obra, pensam en la novel·la gòtica que ens imposa el terror psicològic per mitjà de fantasmes victorians i crims despietats. Tots és fosc i perillós, un univers d’ulls badats per la por i el cor accelerat davant els esquitxos de sang. Ara se’ns mostra l’altra cara de la moneda. Podem conèixer aquests contes marcats per l’humor més càustic i una mordacitat que es pot interpretar, als primers contes, talment una crítica enfront del sistema literari de l’època. A El corb burleta (Comanegra, 2023), hi trobam una dotzena de narracions traduïdes pel bon quefer de Jaume C. Pons Alorda, que ens presenta una visió nova de l’escriptor romàntic que donà el tret de sortida al relat detectivesc. Amb una gran dosi de fantasia i un refinament humorístic sempre present, Poe ens narra els andarivells d’alguns personatges amb ínfules literàries, com l’inefable Pol de Llonsis o la senyora Psique Zenòbia, que malda per aconseguir «un estil millor de pensament i d’escriptura». També hi ha un parell de contes sobre accidents narrats des d’una perspectiva insòlita i amb unes descripcions tan fílmiques que servirien d’estímul per al mateix Tarantino. El criminal que al final és descobert i l’erudit místic que arriba per revolucionar la universitat conviuen amb altres «joies i relíquies» de la naturalesa humana, i tot plegat esdevé un mosaic de personatges i situacions d’allò més grotesc i còmic, una suma d’històries extravagants que es balancegen entre el real impossible i la inventiva creïble. En definitiva, un vessant que ens mostra una altra faceta d’un dels grans de tots els temps.              

Comments


bottom of page