top of page
  • Writer's picturePere Joan Martorell

El bosc de la vampira

El bosc de la vampira

Joan Deusa

AdiA Edicions, 2022

El poeta Joan Deusa ens ofereix la seva primera incursió en la narrativa


L’associació entre el fet de ser jove i anar a l’encalç d’aventures trepidants i noves experiències està ben consolidada. La norma ens diu que a mesura que ens incorporam a l’edat adulta i aconseguim això que se’n diu estabilitat, ja sigui laboral, sentimental, econòmica o totes alhora, la corba de la recerca d’allò excitant i desconegut va decreixent. Ras i curt: que el moment de provar coses i passar-t’ho pipa és quan encara no tens gaires deures ni compromisos. Sempre trobarem honorables excepcions, és clar, però per regla general cada època vital comporta unes possibilitats i unes condicions concretes. La primera proposta narrativa de Joan Deusa (Gandia, 1993), obra guanyadora del Premi Antoni Vidal Ferrando de Santanyí, es construeix a través d’un personatge d’aquestes característiques: un jove escriptor valencià que vol trobar la cabana del filòsof Ludwig Wingestein (sic). A El bosc de la vampira (AdiA Edicions, 2022), ens trobam davant un recull de textos breus, la majoria d’ells entre poètics i filosòfics, que van descabdellant el nus de la història: el jove escriptor cerca el locus amoenus del filòsof admirat i s’ha de refugiar a casa d’una poeta catalana, gràcies a la mediació de l’amic comú Joan Deusa. L’ambient fred, glaçat i solitari de l’entorn es converteix en un cau d’intimitat creativa i sexual. La poeta rep el favor de les muses a mesura que es va ficant al llit de qui s’anomena Florvermella, i assistim a reflexions entorn del fet creatiu, dels tripijocs del sistema literari, d’alguns episodis que narren escenes probablement verídiques, la qual cosa situa el lector a mig camí de la realitat i la ficció. Es produeix un efecte estrany, ambivalent, quan se’ns narren episodis dels fiords noruecs i tot seguit ens veim immersos en l’ambient cultural i poètic de Gandia, en la Poefesta d’Oliva, el Festival dirigit per la poeta Àngels Gregori, o bé trobam noms ben coneguts com ara els de Josep Lluís Roig, Josep Piera, Anna Gas, Chantal Poch, el mateix autor... La tornada al lloc de sempre ens porta a la normalitat dels protagonistes, i als llibres escrits i publicats, amb un final obert. Joan Deusa ha construït un híbrid diferent, poc conegut i apamat per aquestes latituds literàries, una mescla de vivència intensa i de filosofia personal que no deixa de ser un divertimento, un llibre condensat en píndoles de lirisme existencial.


Comentarios


bottom of page