El bosc de la vampira
Joan Deusa
AdiA Edicions, 2022
El poeta Joan Deusa ens ofereix la seva primera incursió en la narrativa
L’associació entre el fet de ser jove i anar a l’encalç d’aventures trepidants i noves experiències està ben consolidada. La norma ens diu que a mesura que ens incorporam a l’edat adulta i aconseguim això que se’n diu estabilitat, ja sigui laboral, sentimental, econòmica o totes alhora, la corba de la recerca d’allò excitant i desconegut va decreixent. Ras i curt: que el moment de provar coses i passar-t’ho pipa és quan encara no tens gaires deures ni compromisos. Sempre trobarem honorables excepcions, és clar, però per regla general cada època vital comporta unes possibilitats i unes condicions concretes. La primera proposta narrativa de Joan Deusa (Gandia, 1993), obra guanyadora del Premi Antoni Vidal Ferrando de Santanyí, es construeix a través d’un personatge d’aquestes característiques: un jove escriptor valencià que vol trobar la cabana del filòsof Ludwig Wingestein (sic). A El bosc de la vampira (AdiA Edicions, 2022), ens trobam davant un recull de textos breus, la majoria d’ells entre poètics i filosòfics, que van descabdellant el nus de la història: el jove escriptor cerca el locus amoenus del filòsof admirat i s’ha de refugiar a casa d’una poeta catalana, gràcies a la mediació de l’amic comú Joan Deusa. L’ambient fred, glaçat i solitari de l’entorn es converteix en un cau d’intimitat creativa i sexual. La poeta rep el favor de les muses a mesura que es va ficant al llit de qui s’anomena Florvermella, i assistim a reflexions entorn del fet creatiu, dels tripijocs del sistema literari, d’alguns episodis que narren escenes probablement verídiques, la qual cosa situa el lector a mig camí de la realitat i la ficció. Es produeix un efecte estrany, ambivalent, quan se’ns narren episodis dels fiords noruecs i tot seguit ens veim immersos en l’ambient cultural i poètic de Gandia, en la Poefesta d’Oliva, el Festival dirigit per la poeta Àngels Gregori, o bé trobam noms ben coneguts com ara els de Josep Lluís Roig, Josep Piera, Anna Gas, Chantal Poch, el mateix autor... La tornada al lloc de sempre ens porta a la normalitat dels protagonistes, i als llibres escrits i publicats, amb un final obert. Joan Deusa ha construït un híbrid diferent, poc conegut i apamat per aquestes latituds literàries, una mescla de vivència intensa i de filosofia personal que no deixa de ser un divertimento, un llibre condensat en píndoles de lirisme existencial.
Comments