PETIT TEATRE QUOTIDIÀ
(En un carrer d’Atenes)
Pseudopersonatges.-
SÒCRATES
PLATÓ
SÒCRATES.- José María Aznar, amic Plató, no ha deixat de ser mai José María Aznar.
PLATÓ.- Estimat mestre: Aznar sempre serà Aznar.
SÒCRATES.- Diguin el que diguin, els ases tota la vida són ases.
PLATÓ.- De la mateixa manera que els catalans seran sempre catalans.
SÒCRATES.- Són tan catalans com ho són tots els catalans que no volen ser espanyols.
PLATÓ.- Un caparrut sempre és un caparrut.
SÒCRATES.- La vida és la vida, Plató genial.
PLATÓ.- Els estúpids són estúpids a qualsevol hora del dia i de la nit, mestre.
SÒCRATES.- És així, Plató eixerit. No li donis més voltes: Aznar és Aznar.
PLATÓ.- Una hiena sempre serà una hiena.
SÒCRATES.- Trump és Trump i Putin és Putin.
PLATÓ.- Estimat mestre: Totalment d’acord! Putin no és Trump ni Trump és Putin, com Alfonso Guerra no és Aznar ni Felipe González no és Carles Puigdemont.
SÒCRATES.- Tens més raó que un sant.
PLATÓ.- I això que un sant serà un sant tota l’eternitat.
SÒCRATES.- Ets el meu millor deixeble, Plató.
PLATÓ.- És que els sants són sants perquè són com són.
SÒCRATES.- Impecable! Un sant no deixa mai de perdonar, i un pecador no deixa mai de pecar.
PLATÓ.- Per això un sant no serà mai un pecador.
SÒCRATES.- Ni un pecador no serà mai un sant.
PLATÓ.- Putin no és un sant, aleshores és un Trump. Trump no és un sant, aleshores és un Putin.
SÒCRATES.- Plató sempre serà Plató.
PLATÓ.- Gràcies, mestre, per dialogar amb mi. Un diàleg sempre serà un diàleg.
SÒCRATES.- No ho oblidis mai, amic: qui dialoga, dialoga.
PLATÓ.- Fa temps que ho sospitava.
SÒCRATES.- Qui sospita, sospita. No sospitis mai que Kim Jong-un no sigui Kim Jong-un.
PLATÓ.- Uf, això no ho sospitaria mai. No hi ha cap personatge important que no sigui important.
SÒCRATES.- Veig que has après la lliçó. Cap bona lliçó és millor que una bona lliçó.
PLATÓ.- Mestre de mestres, mestre!
SÒCRATES.- Una última qüestió: Sense tautologia no hi ha tautologia. Sense el món no existiria el món. El món és el món. És així.
PLATÒ.- Sí, com ho és el pa amb tomàquet amb pa amb tomàquet. Pura tautologia.
SÒCRATES.- Deixa que t’abraci amb una forta abraçada, Plató! Adeu.
PLATÒ.- Una forta abraçada és sempre una forta abraçada, però un adeu és sempre un adeu, mestre?
SÒCRATES SOMRIU i abraça PLATÓ.
TELÓ