Declivi
Tomeu Matamalas
Món de Llibres, 2022
Cada època significa l’arribada d’un canvi. El passat comença a ser el que deixam enrere a partir d’alguns fets cabdals: un invent, una revolució, una pandèmia...
La roda del temps mai no s’atura i cal que ens adaptem a les noves circumstàncies si no volem perdre el tren que suposa la modernitat, aquest concepte tan efímer com camaleònic. Tomeu Matamalas (Manacor, 1952) sempre ha sentit una gran passió per situacions i personatges que han deixat marques i senyals al llarg de la història. I la seva nova novel·la no n’és cap excepció: Declivi (Món de Llibres, 2022). Amb el recurs de qui explica la vida i miracles d’algú altre, Matamalas se situa a la Venècia de finals del segle XIX, però les peripècies existencials dels personatges de l’obra ens faran anar des del nou continent, passant per diversos llocs d’Europa, fins a la Mallorca que va conèixer, i sobretot estimar, l’arxiduc Lluís Salvador. Qui ens narra la història, en primera persona i en un to de complicitat plaent, és el doctor Otto Ferdinand Kremler, qui ha de tenir cura dels darrers mesos de la baronessa Gisela Mikos de Tarródháza, que està ingressada en un sanatori de Viena a causa d’una pulmonia. La baronessa ja és una anciana de setanta-cinc anys i es lliura a donar sortida als records: tot un cúmul de fets i de gent pertanyent a la noblesa europea que veu com aquell món d’opulència i poder es va ensorrant amb l’arribada d’aires nous. Els amors i les aliances, les festes memorables d’aquella Venècia màgica que era quasi el centre del món, els viatges de l’Arxiduc cap aquí i cap allà amb apunts de la història que va viure amb la valldemossina Catalina Homar, alguns afers polítics de l’època lligats a personatges de dinasties evanescents... Tomeu Matamalas aconsegueix mantenir l’atenció del lector fins a la darrera pàgina, sobretot gràcies a un encadenament d’episodis que focalitzen la mirada sobre alguns personatges rics en vivències i saturats d’emocions. I ho fa amb una prosa elegant, molt treballada, que descriu amb precisió d’imatges i s’encasta a l’oïda talment una melodia suau, balsàmica, bellíssima.
Pere Joan Martorell, Escriptor