Contra el món
Pere Antoni Pons
Empúries, 2023
Pere Antoni Pons ens presenta una novel·la que és el retrat d’aquest temps nostre
El tema del fons i la forma és un debat constant en l’àmbit literari. Des d’aquells que preconitzen la importància del tema com a generador de l’escriptura fins als que asseguren que es pot escriure de qualsevol cosa, sempre que l’element preponderant sigui l’estil o la forma. I al mig, és clar, els unionistes que proclamen el valor tant del què com del com, manifestant que, al cap i a la fi, es tracta del mateix, tot esdevé part del producte. Tanmateix, el fet creatiu dona tant de joc i abasta tantes mirades i tantes interpretacions que sempre trobaren coses noves i excitants al costat de nyaps mimètics i avorrits. Pere Antoni Pons ens presenta la seva quarta novel·la: Contra el món (Empúries, 2023). El tema, d’entrada, sembla més apte per a una novel·la de ciència ficció o per donar cabuda a personatges provinents d’altres galàxies. La pregunta és: com es pot fer quadrar un fet insòlit, diguem-ne impossible, amb la realitat dels nostres dies? Tot comença amb la desaparició de la serra de Tramuntana. És a dir, tot el que s’encabeix dins aquest territori (pobles i muntanyes, persones i animals, el Santuari de Lluc i ermites i esglésies, finques i conreus...) és literalment xuclat per una força desconeguda. Dividida en sis parts, la novel·la dona veu, sobretot, a tres amics (un pintor en hores baixes, un director d’hotel retirat i un activista ecologista) que ens permeten seguir el desenvolupament dels fets. Aprofitant el desastre i el caos regnant entren en escena altres personatges que pretenen reconstruir el que se’n diu Nueva Mallorca. Aquí ja veiem els interessos i les corrupteles, la progressiva pèrdua d’identitat, els problemes d’una societat en mans dels poderosos, la precarietat laboral i el territori saquejat, la massificació turística en benefici d’uns pocs... Malgrat la catàstrofe tot és real i versemblant, tot ens identifica i ens explica de forma metòdica i analítica. Pere Antoni Pons ha sabut conjugar realitat i fantasia de forma que tot sigui vertader, palpable, possible. Amb una prosa musculada i precisa, d’un dinamisme trepidant i amb unes descripcions sempre visuals i detallades, ha construït un artefacte literari que és el mirall d’una època i d’una societat. Una novel·la que cal llegir per entendre les ambivalències del nostre món.
Pere Joan Martorell, Escriptor i crític literari