Com nau en mar revolta
Bernat Joan i Marí
Documenta Balear, 2023
Bernat Joan i Marí ens presenta un primer recull de poemes escrits a foc lent al llarg de molts anys
Sembla que els ecos d’aquella anomenada poesia social s’han anat esmorteint amb el temps. Precisament ara, quan dia rere dia ens veim exposats a tota casta d’injustícies i els genets de l’apocalipsi cavalquen desbocats per aquesta vella, trista i malmenada Europa. Més que la queixa vana i el repudi general, potser cal mirar més prim i enfocar alguns mals enquistats des de sempre pel nostre redol. Sovint els traïdors viuen entre nosaltres. I quan poden, com ara mateix, es lleven la màscara i perpetren tota casta d’animalades. Fins fa poc, a més d’algunes novel·les, coneixíem sobretot l’obra de caire assagístic i d’analista polític de Bernat Joan i Marí, que ara ens sorprèn amb el seu primer recull de poemes: Com nau en mar revolta (Documenta Balear, 2023). Des del títol mateix, ja intuïm una clara referència metafòrica als nostres dies, plens d’anomalies i ofenses que cal denunciar i, sobretot, combatre. De seguida, ja a l’inici del llibre, el poeta ens fa còmplices d’un desfici punyent, d’un desassossec que ens remet inevitablement als poemes i les reflexions de Pessoa. Diu Bernat Joan: «Vivim en el més complet dels buits: / L’ésser humà ha esdevingut el cos buit d’una cigala; / La closca eixuta de l’insecte mort». De tant en tant, el jo poètic compareix clar i sincer, confessional: «N’hi ha que no cercam béns materials; / Perseguim la llibertat col·lectiva, la independència, / Poder viure com a persones en l’espai que ens és donat». Malgrat aquest spleen davant l’estultícia i la ràbia verinosa que provoquen algunes circumstàncies (pareu atenció al poema titulat Retrunyen fers, els timbals de guerra), arriba el consol de la mà que allibera: «Ho maleïa tot fins que pujares al meu costat, / em donares un mocador, i una mà càlida». A més de denúncia i crítica, també trobam alguns poemes de caire amorós, passionals. Bernat Joan ha reunit poemes escrits anys enrere, alguns d’ells per celebrar efemèrides, d’altres fent servir acrònims per als amics i fins i tot amb l’objectiu de no deixar escapar els somnis. I ho fa per mitjà d’uns versos fecunds, tumultuosos, a l’estil d’aquell Whitman soberg i alliberador, que mesclen el preciosisme líric amb un llenguatge dinàmic i quotidià; uns versos sovint aspres i lluitadors que ens conviden a la revolta personal i col·lectiva.