Carnals, som
Àngels Cardona Palmer
El Gall Editor, 2023
Aina Ferrer prologa aquest llibre i ens ofereix unes claus per entrar-hi amb tot el cos i tots els sentits
De poètiques de la corporeïtat, sobretot en les noves generacions, n’hi un bon grapat. Som el que som i tenim el que tenim. Poca cosa més. I cada univers particular passa, precisament, per acceptar aquesta part física, per entendre la relació amb el món a partir de la cosificació que ens identifica. Tot és dins el cervell, és clar, però sense aquest cos carnal, sense aquests ossos i aquests músculs, sense aquesta sang i aquesta aigua, com ens podríem relacionar amb l’exterior, formar part dels altres? Àngels Cardona Palmer ens presenta el poemari titulat Carnals, som (El Gall Editor, 2023), un exercici que situa el cos entre les coordenades del gaudi i del desig, aquest territori on la passió amorosa es converteix en goig sexual. D’entrada, a la primera part del llibre, ens trobam Eros, i tot seguit uns versos prou explícits: «El verb no es va fer carn sinó immatèria, / llavors, fórem u en l’encobert destí / de l’inefable». I aquest foc de l’ésser embriagat no sols es fa present per mitjà del cos a cos, sinó que també troba consol, èxtasi, deler i desfici, en l’acte íntim d’entrar en l’univers poètic dels altres: «Dubt entre el corpus de Cixous o Barnes, / tast fondària amb Dickinson / per embogir amb Pizarnik de la mà / de la turmentada Merini». Així, els poemes propis també s’alimenten d’aportacions externes, i fins i tot es vehiculen a mode d’homenatges, com el que dedica a la figura de Teresa de Jesús, que imposa una recerca de plaer més místic que no pas terrenal. La passió amorosa, el desig eròtic, el goig carnal..., sovint es troben immersos en escenaris de tipus edènic, que atorguen a la natura una escenografia important, convertint els paratges en una espècie d’Arcàdia bella i sensual. Un dels trets característics d’aquest llibre el podem veure en l’ús d’un llenguatge singular, que imprimeix una dosi extra de personalitat poètica: perdre el quest, noufullat, tauronejant... Amb uns versos plaents i que van a l’encalç del goig de ser, del deliri de sentir, Àngels Cardona ens proposa un bell exercici estilístic: «Masturbar-se / amb allò carnal de la paraula».
Comments