top of page
  • Writer's pictureFrederic Melis

Capturar la mirada. Un assaig sobre pintura contemporània


En contemplar en una sola mostra col·lectiva diferents artistes, hom tendiria a cercar un mínim comú denominador entre participants o les seves obres. Tot per mirar d'aproximar-nos a la proposta que se'ns formula, ja que no sempre coneixem en profunditat o amb cert detall cada creador o la seva obra. Sense haver de fer gaires operacions i gràcies al títol 'Prender la mirada', pens que ja atorga sentit al procés tan complex com motivador de capturar i ser captivat, i subratlla la naturalesa interactiva i dinàmica de l'experiència artística.



Un altre aspecte central, en aquest tipus de mostra, és quin discurs s'articula a partir de les obres exposades. En aquest cas, la comissària Esmeralda Gómez és qui, en el seu paper i funcions, atorga aquest valor afegit. De manera que si fos possible quantificar el valor de cada obra (i no em referesc a preus, en absolut!), la suma del conjunt superaria el valor de les obres per separat. I està molt bé que sigui així, perquè la figura experta del comissariat o curadoria, sense ser -estrictament- un artista més, aporta claredat i ordre, en definitiva, una capa més d'informació cap a l'espectador. A vegades, tan simple com decidir quina obra es penja al costat d'una altra i, vet ací la gràcia, per què!.



Prender la Mirada, en la meva opinió, toca molt de prop des de la contemporanietat la relació d'aquests artistes amb el territori, explorant sentits de pertinença, ubicació o, per què no, d'idealització. I com, tot això, pot reflectir-se en les obres a través de temes com la identitat, la memòria i l'experiència de l'espai o, senzillament, amb la facècia de jugar amb l'explícit nom d'un còctel [Sex on the beach].


La comissària, al full de sala, cita unes belles paraules de María Zambrano «No es pertany a un lloc perquè s'hi hagi nascut, sinó perquè hi hagi quedat la mirada atrapada» que no coneixia. Fins ara havia passat amb l'aforisme (anònim?): «un és d'on va néixer i d'on passà els estius». Doncs, això mateix. El sol fet de mirar d'incorporar informació del perquè determinats creadors s'han establert, treballat o viscut a l'illa, ja seria suficient per acostar-nos fins al Solleric. Després que cadascú atrapi la seva mirada amb l'amplitud de mires que consideri, que és, en definitiva, del que es tracta: gaudir amb l'art d'experiències tan personals o universals com ens plagui o puguem. Comissària: Esmeralda Gómez Galera


Artistes: Mati Klarwein, Rafa Forteza, Barbara Weil, Mercedes Laguens, Tomás Pizá, Jorge Diezma, Bel Fullana, Román Fabré, Tomas Absolon, Thomas Perroteau, Ian Waelder, Joan Canyelles, Adrián Martínez, Alba Suau, Maite y Manuel, Mercedes Balle.

Groc

Comments


bottom of page