top of page
  • Writer's pictureFrederic Melis

Groc

Maria Carbonero, Taller 6A, Palma


Després d'anys sense exposar individualment, Maria Carbonero (Palma, 1956) es retroba amb l'espai 6A Galeria d'Art on, juntament amb altres persones, participà ja fa més de quaranta anys de la creació i posterior creixement d'aquest interessantíssim -i ja clàssic- espai/taller/galeria. En aquesta exposició, anomenada Groc, trobareu olis i acrílics de producció més o menys recent, sobre diferents suports i una sèrie de litografies actuals, creades i estampades als tallers 6A, fruit d'aquesta forta simbiosi entre la creativitat artística i la tècnica en la producció que es dona en l'obra gràfica. Un procés, aquest, meticulós que equilibra l'espontaneïtat de la inspiració, en contrast amb el rigor i precisió de l'estampació. Des de la inicial preparació de la superfície de la pedra o el paper, fins a l'aplicació de la tinta i el procés final d'impressió. Tota una fusió entre dos mons, sense dubtar-ho.



Les criatures de Maria Carbonero, són impactants. Sorgides dels contrastos cromàtics, no només de l'entorn on les imaginam situades, sinó també des de la geografia d'uns rostres femenins que han esdevingut referència en l'obra de Maria. No és només la mirada. No és només l'escorç de les figures. Aquestes figures poden ser contemplades com a fenotips artístics, on les seves característiques visibles no només reflecteixen les atàviques motivacions creatives de l'artista, sinó també la interacció amb una atmosfera molt concreta i simple dels seus quadres.



Un altre element a destacar és la paleta de colors i el seu ús com a conductora d'intuïcions i, sobretot, per a generar aquestes atmosferes a les quals ens referíem suara. Hem d'entendre la referència genèrica al groc, com a síntesi d'aquesta paleta de terracotes atemporals, ocres ètnics o extravertits taronges. En definitiva, al groc com a significant simbòlic de la calidesa i bondat de l'estiu, les platges de la Colònia de sant Jordi, més que a estats emocionals més madurs, temperats o lligats, conceptualment, a la tardor, sense anar més enfora.



Una vegada més, després de dècades, les criatures de Maria Carbonero ens continuen interpel·lant com a espectadors: entre la pregunta subtil i innocent, la insinuació més excitant o la bondat que acaba emergint del diàleg amb aquestes. Les figures de Carbonero ens continuen fent l'ullet des d'una identitat forta i reconeixible, com la seva proposta artística única.

Comments


bottom of page