Avui és sempre
Pere Rovira
Proa, 2022
Pere Rovira ens presenta una antologia essencial per poder gaudir de la seva veu poètica
Certament, la denominació de clàssic contemporani és difícil d’aconseguir. Cal esmerçar anys i més anys fent una feina valuosa, exigent i compromesa, i sobretot que tengui una recepció positiva per part dels altres. I aquí no estam parlant de vendes estratosfèriques ni de xifres substancioses. Més aviat té a veure amb la qualitat, amb la capacitat d’anar construint una obra que persegueix el rigor creatiu i l’excel·lència artística. Si ens aturam a pensar-hi una estona, és molt probable que de seguida ens sobrevolin una desena de noms, potser una dotzena, però no gaires més, a l’hora de valorar l’obra en conjunt dels nostre sèniors. Entre ells, sobretot si volem destacar-ne el conreu poètic, hi apareix la figura de Pere Rovira. A més de la de poeta, Rovira ha anat bastint una obra en prosa força interessant i oferint-nos algunes traduccions memorables, com ara Les flors del mal, de Baudelaire. Ara ens presenta aquesta antologia poètica, Avui és sempre (Proa, 2022), un llibre deliciós que ha de servir per posar en valor, si això encara és necessari avui dia, una manera absolutament singular de fer poesia, una forma d’entendre el fet creatiu a mode de gaudi i celebració. A més d’una mostra prou extensa dels seus llibres de poesia, vuit en total, també hi ha un grapat de poemes inèdits. El pròleg, concís i breu si tenim en compte que es tracta de gairebé tota una vida escrivint poesia, comença dient: «Soc un home vell, fa més de mig segle que escric i m’agrada l’art de la poesia. Sempre he treballat amb calma, procurant escriure tan bé com he pogut, per respecte als lectors i a mi mateix». Parlar de la poesia de Pere Rovira és parlar de l’amor i del desig en majúscules, del fet literari sempre vinculat al plaer i a la recerca, de la conjunció d’un cert culturalisme amb els fets a priori quotidians i intranscendents, de la fidelitat a uns valors com ara l’amistat i el compromís, del diàleg amb el pas del temps i el perfil de l’absència... La poesia de Rovira sempre ha perseguit, i ha sabut trobar, un encaix rítmic i harmònic essencial entre els versos: baules d’una cadena lírica que aconseguix portar el lector a un món sempre intens i suggerent, ple de la llum i la joia de Viure.
Pere Joan Martorell, Escriptor i crític literari