top of page
  • Writer's picturePere Joan Martorell

Alcafar

Aquest poemari d’Ismael Pelegrí fou guardonat amb el Premi Vila de Lloseta


Des d’una mena d’Arcàdia o de locus amoenus clàssic s’imposa la veu del poeta per estrafer el silenci i convocar l’art de la reflexió. El pensament, una clara i pregona filosofia personal, l’empeny a la recerca de la llum: poder il·luminar les coses i els fets per enfrontar-se a les quimeres. En un paisatge illenc, amarat d’un llenguatge propi i d’un sentir singular, comença la travessia cap a l’interior, enllà del fons sense fons que significa, més que existir, la recerca d’una plenitud essencial. Ja ho cantava el poeta: «l’infern és buit i tots els dimonis són aquí». Alcalfar (AdiA Edicions, 2022), poemari que agafa el títol d’un petit reducte costaner de Menorca, és el segon llibre que publica Ismael Pelegrí i Pons (Maó,1975). El que d’entrada crida força l’atenció és l’estructura de l’obra, una espècie d’enginyeria arquitectònica que es construeix a partir d’un tríptic inicial, que després conforma les parts titulades La resistència, El combat i Què en queda? Cada poema de cada apartat empra com a primer vers un vers anterior, i així s’estableix un encadenament singular, que atorga a tot el conjunt una atmosfera d’unitat global. Podem destacar l’ús d’un idiolecte on predominen mots gairebé totèmics com ara mar, vent, el blau, la llum, barca, esculls, tempesta, oceà, onades..., al costat d’altres conceptes que ens remeten directament a una solitud cercada, necessària per a seguir resistint: asceta, eremita, anacoreta... Amb una càrrega filosòfica important, fent servir cites sobretot de pensadors actuals, Ismael Pelegrí s’imposa un combat entre l’individu i les circumstàncies, entre el jo i els altres: «Per açò ets el partisà / que viu acompanyat / del gest més íntim, / que dona llum / a un jo invulnerable». I ho fa per mitjà d’uns versos molt rítmics, d’una gran harmonia tant si es tracta d’heptasíl·labs com de versos lliures o de prosa poètica. Un llibre, en definitiva, molt íntim i (re)pensat, que avança entre la meditació i el conflicte intern com a fórmula per trobar respostes i aclarir incerteses. Un llibre intens, cuinat a foc lent, que cal (re)llegir assaborint la textura melòdica dels versos.


Pere Joan Martorell, escriptor

SOMTEMPS

Comments


bottom of page