PETIT TEATRE QUOTIDIÀ
(Interior d'una casa pairal. Amo i Majordom)
Personatges
SENYOR
LACAI
ACTE ÚNIC
SENYOR.- Això s’ha acabat!
LACAI.- (Molt content) Que de bé si s’ha acabat.
SENYOR.- No has entès res, desgraciat!
LACAI.- Què és el que no he entès, amo meu?
SENYOR.- No has entès que tot el que era teu ara és meu.
LACAI.- Què dieu? De què viuré?
SENYOR.- Només jo ho decidiré.
LACAI.- Com sempre, doncs. Tota la vida ha estat així.
SENYOR.- Ara sí que ho has entès, cretí.
LACAI.- He entès que jo segueixo sent l’ase dels cops i vós sou el botxí.
SENYOR.- És així, és així.
LACAI.- Perdoneu que encara dubti, per molt que jo no soc ningú.
SENYOR.- Ara ho has vist clar. No ets ningú.
LACAI.- No soc ningú.
SENYOR.- M’encanta la gent com tu.
LACAI.- Sempre us obeiré. No penso dir mai ni mu.
SENYOR.- A partir d’avui tan sols has de fer el que jo et diré.
LACAI.- I això per què, cavaller?
SENYOR.- Perquè acabo de rebre el decret de Nova Planta.
LACAI.- Oh, això sí que m’encanta!
A Vós sempre serviré.
A Vós sempre escoltaré.
Només a Vós votaré:
la vostra llengua usaré,
tot el que Vós voldreu faré:
faré feina de dia i de nit,
us estic molt agraït.
Els diumenges a missa primera aniré.
Després el dinar cuinaré.
Abans, com a bon majordom,
faré saber a tothom
que el vostre cul rentaré.
Oh, amo meu i Senyor,
a davant Vós m’agenollo
i humilment m’emociono
quan veig que em feu tant d’honor.
Senyor meu i meu Senyor,
Mon Amo i Amo món,
sou allò que jo no som,
i no soc allò que sou.
Per Vós donaria la vida,
vint ungles i tota l’oïda.
Feu de mi el que vulgueu:
sempre faré el que digueu!
SENYOR.- Basta, basta, basta! M’estàs avorrint, fill de Déu!
Prou! Prou i prou! Ves-te’n de davant meu!
LACAI.- Gràcies, amo, això faré, d’aquí me n’aniré:
no em tornareu a veure més! (Surt per un lateral)
SENYOR.- Ei, no! No te’n vagis, no te’n vagis. Jo t’estimo
I sempre t’estimaré!
TELÓ
Joan Guasp, Escriptor i dramaturg